La línia imaginària de l’estigma en salut mental

“Per un món a on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”
(Rosa de Luxemburg)

La línia imaginària que divideix les persones amb un diagnòstic de salut mental de les que no el tenen, és una construcció social. Mentre estem en la banda de la línia sense diagnostic, podem pensar que mai passarem a l’altre banda. Podem pensar que això només succeirà a algunes persones i que a nosaltres no ens arribarà. Podem pensar, que els que estan a l’altre banda tenen unes característiques especials, comunes, que tenen unes actituds similars i que, per tant, estan lluny de nosaltres.

Aquesta línia és el motiu més important de discriminació, aquesta divisió entre “nosaltres i ells/es”. Les diferències entre persones són el que ens fa ser singulars i únics, però quan aquesta diferència sorgeix de prejudicis socials esdevé una diferència estigmatitzant. La línia imaginària esdevé una barrera resistent a les explicacions teòriques, al raonament lògic i a les dades estadístiques que intenten desmuntar prejudicis.

La línia imaginària només es desdibuixa quan les persones s’apropen, entren en contacte, es comuniquen i s’escolten mútuament.

ActivaMent Delegació Garraf-Penedès, Projecte MATÍ-OTL Garraf de l’IMET i, ActivaMent Catalunya Associació amb el suport d’Obertament, han apostat per difuminar aquesta línia proposant una formació en sensibilització en primera persona als treballadors/es de Decathlon Sant Pere de Ribes. L'objectiu d'aquesta iniciativa és trencar els prejudicis que existeixen respecte a les capacitats professionals de les persones amb un diagnòstic de salut mental. Aquelles que han travessat aquesta experiència són les que s'han convertit en formadors/es explicant la seva trajectòria de recuperació i mostrant les seves capacitats.

El resultat? Un aprenentatge construït entre tots amb una recepta innovadora: experiència en primera persona, dinàmiques participatives, breu introducció teòrica de la construcció de l'estigma i una gran dosi de reflexió grupal.

Algunes de les reflexions que s'han pogut escoltar són les següents:

“La principal causa de discriminació és creure que som diferents”

“La imatge social associada a les persones amb un diagnòstic de salut mental està vinculada a prejudicis que no es corresponen amb la realitat”

“Les persones amb un diagnòstic també poden arribar a creure aquests prejudicis, a això s'anomena autoestigma”

“Tenir un diagnòstic de salut mental no vol dir estar en crisi permanent ni en patiment constant. Es pot tenir un diagnòstic i tenir una bona salut mental, una bona qualitat de vida i també no tenir-lo i ser molt infeliç”

“Travessar aquesta experiència i poder aprendre’n és un coneixement molt valuós d'un mateix”

“Els diagnòstics no determinen allò que un és capaç de fer a nivell laboral, el perfil de capacitats de la persona és el que defineix les seves competències laborals”

“El paternalisme i la sobreprotecció és un dels elements que dificulta més la recuperació”

“La millor manera d’ajudar-nos és preguntar-nos si necessitem aquesta ajuda”

“Quan tens un problema de salut mental, sembla que no puguis estar trist o enfadar-te, perquè tot s’atribueix a lo patològic. Estar enfadat, trist, preocupat o content no és estar en crisi, cadascú tenim el nostre caràcter”

“No hi ha cap manual per aprendre a tractar-nos, i si algú us el dóna, si us plau!! No el seguiu. Cadascú de nosaltres som diferents, amb inquietuds, capacitats i fites diverses. No ens etiqueteu”

Algunes de les reflexions de l’equip del Decathlon:

“Per nosaltres ha estat una experiència molt satisfactòria. Veníem buscant respostes i no hem trobar res diferent al que podríem trobar en qualsevol de nosaltres”

“Escoltar experiències en primera persona et fa apropar-te més i et fa pensar”

“Caldria que, de ben petits, a l’escola ja es treballés l’educació emocional”

“De vegades podem caure amb actituds sobre protectores per desconeixement”

“Jo pensava que no coneixia a ningú proper amb un trastorn mental i escoltant les experiències vaig començar a pensar en persones properes. Potser la diferència és que no van anar a un especialista.”

“Potser en la nostra plantilla de treballadors/es ens acabem trobant amb alguna situació com aquesta”

Aquesta experiència apropa vivències humanes i relats de superació personal, i no classificacions diagnòstiques. Són persones que posen a disposició de la societat l’aprenentatge les seves trajectòries vitals per a trencar prejudicis i afavorir un canvi de mirada vers la salut mental.