La Primera Conferència ideològica del PDeCAT

Vaig anar a la I Conferència Ideològica del PDeCAT, el passat dissabte 13 de maig. Reconec que hi anava amb por... No me les tenia totes de no tenir diverses decepcions en relació a les expectatives que he posat en la construcció d’aquest nou partit. Era la primera oportunitat per a veure de prop l’estil del nou partit i els seus dirigents i comprovar si aquest carril de centre ample que vam voler dissenyar en el congrés fundacional s’està estrenyent i comença a deixar algú fóra, o no. Doncs lluny de les meves pors vaig sortir convençuda de què som el partit inclusiu que diem; no el que la notícia de TV3 va explicar, volent visibilitzar-lo en un partit més liberal que social. L’edició de la notícia va obviar el matís social que la coordinadora Marta Pascal va anar desgranant en ½ hora d’intervenció impecable. De la comunió públic-privada per aconseguir les millors polítiques socials n’estem fent l’eix d’un partit que ha nascut amb voluntat de governar perquè ocupa aquesta centralitat inclusiva i sòlida que altres -presoners d’ideologies estancades que no han sabut fer evolucionar ni posar al dia-, no poden ocupar perquè han perdut credibilitat actuant diferent de com han predicat i no han sabut orientar ideològicament la imprescindible col·laboració públic-privada en el dia a dia.

Ningú es va oblidar de posar èmfasi en la defensa de la democràcia interna i del rebuig a la corrupció. És feina de tots els que ens hi hem apuntat de què això sigui així. Perquè som nosaltres la garantia de què això serà així, exercint els nostres drets i les obligacions d’associats que ens hem dissenyat. 

La posada en escena de l’acte crec que va ser impecable, amb intervencions plenes de continguts i aspiracions que compartim perquè recullen les voluntats del congrés fundacional i conclusions de les trobades d’àmbits (StartCat) que s’han realitzat i de les que ja se’n van anunciar més com una manera continuada de treballar a partir del talent. Es va iniciar amb una conversa entre els dos presidents (Mas i Puigdemont) defensant la idea d’unes nacions unides d’Europa a partir del valors democràtics europeus, a partir d’estats moderns no paternalistes, a partir de la reivindicació del dret a l’error del ciutadà i no del càstig sistemàtic al ciutadà; van defensar estats àgils i austers en estructures abocats a superar el dèficit democràtic en el qual ens trobem. Van posar el canvi climàtic en el màxim lloc d’importància dels problemes a resoldre; van defensar el bon ús de la tecnologia aplicada a la indústria i la recerca a partir de programes com ICREA; van llençar el repte del desafiament demogràfic per canviar la ratio de treballadors per pensionista; i el repte de la 4a. Revolució industrial; també el model educatiu d’excel·lència... tot plegat i molt més. Reptes d’un partit no sectari i no populista que li cal lluitar per a ser part de la solució... Molt engrescador i d’alt nivell, com correspon a qui parlava...

El luxe d’escoltar els dos presidents parlant d’Europa i després la resta de ponents (també d’alt nivell) defensant maneres de fer en tots els àmbits de la política, no va ser cap obstacle per a què una Marta Pascal contundent, sòlida, segura, molt segura de si mateixa i del que té entre mans, anés reblant tots el plantejaments fets amb el to de convenciment i sinceritat que el PDeCAT necessita. Va lluir, la Marta. Em vaig quedar molt tranquil·la i molt convençuda amb una coordinadora general que va ser capaç d’augmentar les meves expectatives de què pot ser aquest partit al qual m’hi he apuntat a construir. Va donar imatge i va transmetre força i seguretat. La “refundació” era possible, president Mas. La renovació, també, Marta. Moltes gràcies a tots dos.