Violència de gènere? No, de cap manera

La Rosa sempre ha estat molt sensible davant dels temes que afecten la dona i al seu paper en la nostra societat.

– Has vist aquestes dades de la violència de gènere? Són escruixidores, i únicament contemplen les situacions que han acabat tràgicament.

– Sí, és clar, la violència no és únicament la mort o les ferides greus, i sovint queda embolcallada en el silenci o el desconeixement.

– Això si ens fixem únicament en la violència física, però i la psicològica, i l’econòmica... Suposo que la meva cara devia denotar que el meu pensament s’havia allunyat de les seves paraules.

– Entens el que t’estic dient... Em sembla que no em segueixes...

–Sí, sí que et segueixo, i tant, però de cop he pensat una cosa: vols dir que l’estat espanyol no és un maltractador? Vols dir que no practica violència de gènere?

- Amb les dones?

No, amb Catalunya.

- Explica’t...

- L’agressió sempre, però encara més en el cas de la violència de gènere, és el fracàs del diàleg, de l’acord, de la tolerància, i el triomf de la imposició i de la força.                               

L’estat espanyol considera Catalunya com una pertinença, un be, un objecte que necessita, que està al seu servei, i el vol retenir perquè és seu. La seva actitud de “mascle” ofès no li permet reflexionar per veure què ha fet malament, què pot canviar per evitar la pèrdua.

- Hi ha partits que sí, que fan propostes, federalistes, per exemple.

- I tant, propostes que van rebutjar quan eren al govern, que ara reprenen per conveniència, no per convicció, i que oblidaran si un dia tornen a governar...                                                              

- Tens certa raó, no es pot negar...

- Tot tipus de violència es fonamenta en una relació de poder on algú intenta dominar l’altra persona mitjançant la força, contra la seva voluntat amb la finalitat d’obligar-la a fer el que no vol, a reconèixer la seva inferioritat i dependència en relació a qui exerceix la violència. En lloc de cercar la negociació busquen imposar-se per la seva capacitat d’intimidar. Tenen a les seves mans els mecanismes per vestir de legalitat la seva violència de gènere. Diuen que la legalitat no permet el que el govern català vol fer: donar la veu a la gent perquè es defineixi sobre la personalitat jurídica de Catalunya. Però la legalitat es fonamenta en unes lleis que han fet les persones i que poden canviar-les. És la gent qui dóna i treu legitimitat a una llei, no són immutables. Volen fer por, volen difondre la por, ens voldrien atemorits...                                      

- Bé fins aquí és la teva opinió, si no em dones raons...                                                                               

- Recordes que fa un moment parlaves de violència física, psicològica i econòmica? Doncs anem-hi.

- Deixa’m pensar en veu alta... Es produeix una situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de dominació? Es produeixen amenaces de realitzar actes de violència i la privació arbitrària de la llibertat? Seria això un exemple de violència física?

- Penses en els tancs?

- Entre d’altres.I l’article 155, el 116 declarant l’estat d’excepció, la suspensió de l’autonomia....

- Es vol mantenir com un assumpte “familiar” on no hi han d’intervenir tercers per reforça així la idea de desigualtat i legitimar mantenir la seva situació de dominació, fins i tot exercint la violència? Es produeixen conductes que poden produir desvalorització, menyspreu, intimidació o amenaces, pressions econòmiques, abusos d’autoritat, manca de respecte, exigència d’obediència, culpabilització de les situacions que es puguin produir... ?  Podria passar que l’estat, davant la impossibilitat d’atemorir tothom alhora, ara busqui infondre temor a persones claus, d’una en una i escalonadament? Consellers, interventors, secretaris, funcionaris dels ajuntaments, comunicadors.  Es pot pensar en violència psicològica?

- Ara vas pels jutges...

- No, vaig per la subordinació del poder judicial a l’executiu, i per tant a la perversió de la democràcia.

- Es produeixen situacions de privació intencionada, i no justificada, de recursos per al benestar físic o psicològic o la discriminació en la disposició dels recursos compartits en l’àmbit de la convivència?

-Et refereixes al desequilibri de les balances fiscals?

- I l’amenaça de retirar el FLA que no cobra la Generalitat sinó les empreses directament, les partides aprovades i no executades, i als retards injustificats a l’hora de dotar Catalunya de les infraestructures necessàries, als interessos que cobra l’estat per prestar uns diners que són nostres però té ell...

- Pot ser que l’estat consideri que la persona maltractada és incompetent, que no administra bé o que gasta els diners en coses innecessàries, i que per tant no pot prendre decisions sobre la gestió de les despeses? Violència econòmica, no?

- Aquí discrepo una mica. Sembla ser que el 9N va costar als contribuents quasi sis milions d’euros, i no ha servit per a res. Deu ser mala administració, no?

- No van servir per a res... No va ser prou eficient perquè qui va preparar el 9N ho va voler així o perquè algú va moure tots els fils perquè acabés servint per a menys del que havia de servir? Ara li fan dir al Tribunal de Comptes que Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega hauran de respondre amb el seu patrimoni per aquests sis milions. Aquest és un presumpte delicte que el TSJC ja va jutjar i va considerar inexistent. Pobres...

- Pobres? Per què?  

- Suposo que hauran d’esperar molt.

- Esperar què?

- Que abans es demanin els 1.350 milions malversats al Castor, que l’any 2040 s’hauran convertit en 4.700.

Els més de 60.000 milions deixats a la banca que no es recuperaran, els dels AVE´s ruïnosos, els de les autovies subutilitzades (uns 80.000 milions), els desviats cap a operacions al.legals del Ministeri de l’Interior per simular actuacions delictives i falsificar proves...

- Has parlat molt, has fet moltes preguntes, però quasi no dones cap resposta: per què?

- És que el que és realment important no és el que jo digui, ho és el que cadascú pugui respondre després de plantejar-se honradament aquestes preguntes.

Quines coses que té el subconscient..., mira que pensar que l’estat espanyol pot exercir violència de gènere en vers Catalunya...

Aquest text està fet partint de les preguntes que la Xunta de Galicia va fer per ajudar a detectar les situacions de violència de gènere.