La vinyeta: la "solució" a tots els nostres problemes de mobilitat?

Des de fa molts dies sentim notícies al voltant del nou model de gestió d'autopistes i vies d'alta capacitat, que vol impulsar el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat amb el sr. Rull al capdavant.

Per aquells que encara no sàpiguen en què consisteix la famosa vinyeta, es parla d'un pagament entre 40-110€ a tots els vehicles del nostre país, per poder utilitzar les vies d'alta capacitat com són autopistes amb petges explícits (les actuals autopistes de pagament) i les autopistes amb peatges a l'ombra (autopistes que no tenen el peatge tradicional, però del qual la generalitat ha d'assumir el pagament per vehicle i que suposa el 40% del seu pressupost del departament de territori i sostenibilitat).

Per tant tota persona que tingui un vehicle tindrà l'obligatorietat de pagar aquest tribut, sigui quin sigui el grau d'utilització tant en periodicitat com en distància. (No estan encara definits a partir de quins km es definirà com a casos d'excepcionalitat i com s'aplicarà, si com a bonificacions o amb alguna altra eina)

Aquest model parlen que és un model europeu utilitzat a països com Suïssa, Àustria, Bèlgica, etc. i sembla ser el model idoni, en el finançament de les infraestructures i que acabaran els nostres mals de caps tant per als usuaris com l'administració, ja que ara per ara el nostre model és insostenible, definició que podria fins a compartir, perquè políticament és veritat que no ho és.

La proposta del departament de territori i sostenibilitat, es basa en el sistema de vinyeta que s'aplica en aquests països però amb algunes diferències, la vinyeta suïssa que solament contempla un pagament anual o bé la vinyeta progressiva, utilitzada a Àustria, que contempla un pagament únic pels usuaris, i pels vehicles de pas des de setmanal, mensual o anual. Totes les informacions al respecte apunten al fet que la proposada és aquest darrer model.

Els preus de la vinyeta en aquests dos països són 38€ i 86€ , per un vehicle lleuger respectivament, i el que ens plantegen el conseller rull seria al voltant de 70€ -90€ per aquest tipus de vehicle. Sembla una aposta raonable, però si fem la comparació del que suposa per a l'usuari, el salari mitjà a Suïssa és de 78000 € /any i a Àustria 48000 €/any, mentre que a Catalunya el 2016 era de 24000€/any, per tant la proporcionalitat del cost, entre el que suposa per a un usuari català a un usuari suïs o austríac és molt important.

Però independent que es pugui aprofundir en el debat sobre si és just o no, hem de partir de si és una solució que sigui viable o no. Del total de vies a Catalunya, un 46% són de titularitat autonòmica, un 52% de titularitat estatal o un 1,5% de titularitat local. Per tant estem parlant que és una solució que la Generalitat solament podria implementar en un 46% però que l'altre titular és l'estat Espanyol que des del minut 1 està dient que no implantarà un sistema exclusiu a Catalunya. Per tant partim d'una proposta que neix morta i que no es podrà implantar al 52% de les vies del nostre territori.

Tampoc queda aclarit que els ingressos que es treguin de la vinyeta es destinin totalment a les arques de la generalitat, o bé proporcionalment al percentatge del qual siguin titulars. Es parla com un sistema de nacionalització de les autopistes però falta saber si l'estat renunciarà en favor de la Generalitat a aquestes, i pel panorama polític sembla que no és possible avui en dia.

Per una altra banda, el 2019 començarà la finalització d'algunes concessions estatals, com alguns trams de l'AP7, pels quals molts usuaris quedarien alliberats de pagar aquest peatge que està més que amortitzat la inversió realitzada, i llavors és ara quan s'ha encès el debat de quin model de gestió s'ha de seguir, i és quan es fa la proposta.

Per últim, apuntar al fet que els vehicles del qual ja n'hi ha un impost recaptatori, que compleix aquesta funció com és l'impost de circulació que per definició és la taxa que paguem per circular per vies públiques, i que ara per ara la recaptació es fa en l'administració local.

Si s'ha de recórrer a la vinyeta, és ni més ni menys que optar per una solució de copagament en els serveis que ja haurien de ser finançats amb els nostres impostos, per tant entenc que ha d'haver-hi un debat molt més profund sobre per què les nostres infraestructures no obtenen el finançament suficient i com s'ha de corregir, abans que per apostar per fórmules que recaiguin una altra vegada en els usuaris. 

Verònica Masdeu

Membre de la plataforma x la Mobilitat Cubelles