El que no es diu sobre la 'zona verda' de Ribes Roges

Aquests últims dies s’han llegit un seguit d’opinions d’una part del veïnatge de Ribes Roges sobre l’àrea d’estacionament regulat, o zona verda. Voldria fer una reflexió sobre allò que no s’ha dit al respecte

Es diu que “s’ha perdut” un 40% de places d’aparcament. De ser certa aquesta proporció, el que no es diu és que “s’hauria recuperat” un 40% d’espai públic per a les persones. Tinguem present que Ribes Roges és un barri on viu molta gent gran, i també famílies amb canalla. És necessari entendre que en molts dels seus carrers les voreres són tan estretes que, entre fanals, pals i retrovisors, pràcticament no s’hi pot passar, menys encara si es va amb infants, cotxet, o es té algun problema de mobilitat. Cal repensar quina part de l’espai públic és indispensable reservar per a l’estacionament de vehicles privats, i quin espai és necessari per a les persones, i redimensionar-lo degudament, de forma ordenada, i prioritzant el bé comú. Són necessaris aparcaments dissuasoris per aquelles persones que volen anar a la platja en cotxe, això és ben segur, però els carrers de Ribes Roges no ho han de ser.

S’ha dit que perdrem visitants, però qui vol venir a Vilanova no ho deixarà de fer per haver d’aparcar a un aparcament dissuasori. El que urgeix, doncs, és oferir aquest servei, sigui als espais previstos, o bé negociant amb els propietaris dels immensos solars al costat del Parc de Baixamar, per posar un exemple.

El que tampoc es diu d’aquestes places d’aparcament “desaparegudes” és que moltes corresponen a l’espai immediatament anterior als passos de vianants, fet que dificultava la visibilitat i que havia estat motiu d’instàncies a l’ajuntament.

Hem sentit jutjar “d’innecessari” el nou carril bici, amb el pretext que ja existeix un al Passeig Marítim i un altre a l’altra banda de la via del tren. El fet és que en una ciutat com Vilanova, amb una extensió i topografia idonis per a l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, la xarxa de carrils bici és clarament insuficient. Aquest nou tram enllaça correctament altres trams ja existents, i es troba al bell mig del camí a tres escoles, a les quals molts infants i famílies hi van en bicicleta o patinet. Això tampoc s’ha dit. Els infants tenen dret d’anar a l’escola de manera saludable i segura per un carril segregat del trànsit a motor, malgrat això suposi renunciar a una línia d’aparcament en un dels carrers del barri.

També es podria parlar de com aquesta aposta per una millora en el model de ciutat, alineada amb el que s’està fent a altres ciutats amb bons resultats, revalora els carrers dels barris i els seus habitatges, i millora la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

És cert que el procés no ha estat transparent, que calen criteris justos en l’acreditació per aconseguir la gratuïtat, que l’estiu és el pitjor moment de l’any per fer aquestes intervencions, que no hi ha millores significatives pel que fa a l’accessibilitat, i en definitiva, que hi ha molts punts de millora. Però cal parlar també del que guanya el barri i la ciutat, i no deixar d’assenyalar com la instrumentalització política del malestar d’alguns veïns de Ribes Roges està generant una alarma desproporcionada i incitant un clima de crispació i enfrontament entre el veïnatge.