Coses que fer amb la teva autoestima

A qualsevol moment succeeixen coses al teu voltant que et marquen, deixen algun tipus de petjada en tu. Una de les tendències més generalitzades és la de fugir cap a endavant manant-te missatges que minimitzin o desvirtuïn la situació en la qual t'has vist embolicat. Aquesta resposta pot esmorteir l'impacte inicial de la teva exposició. No obstant això, els efectes d'aquestes respostes no aconsegueixen a perdurar, provocant més aviat un efecte placebo que una solució efectiva i permanent.

Tots en el rol de client en un procés de coaching ens veiem empesos a abordar situacions que d'alguna forma s'han generat d'aquesta manera. Passa alguna cosa que impacta, motivant preocupació o una altra forma d'emoció que ens separa especialment de la trajectòria o l'objectiu il·lusionant. En aquest escenari comença a prendre protagonisme la figura del sabotejador que portem dins. Els seus missatges derrotistes procuren torpedinar en aquest moment de feblesa emocional per desmuntar i destruir el camí de bon fer que tu estàs construint i que sents d'alguna manera que et realitza o manté a l'espai de la felicitat. Tot el que tenia llum comença a apagar-se. L'aconseguit perd el seu valor i l'horitzó desitjat desapareix com el fum d'un cigarret que es consumeix.

Es verbalitza amb frases semblants a: “sento que no m'ho mereixo, no hi ha gens que em motivi o tinc l'autoestima per terra”, entre altres de letals resultats.

Com en qualsevol batalla l'enemic ataca i tu et defenses. Per anar un pas més enllà necessites ser una mica més específic: contraatacant. Si el nostre rival ens envia missatges destructius, nosaltres els fabriquem generatius. Contra la destrucció solament hi ha una forma de vèncer: construint, creant. Fabricant missatges que portin en el seu ADN l'acció i que ella estigui envoltada d'estratègia. Les campanyes seran tan llargues o curtes com els nostres resultats es produeixin. Durant el seu desenvolupament construirem tot el que la logística d'un exèrcit guanyador necessita, que són: subministraments que arribin on es requereixen  al moment apropiat.

Per resultar guanyador en un conflicte no és necessari actuar en tots els fronts de les nostres emocions dolgudes. En la major part dels casos, és suficient amb abordar una qüestió essencial que en reposar-se facilitarà la restauració d'altres emocions afectades negativament en el procés.  Les solucions poderoses resideixen dins de nosaltres mateixos ja que ningú ens coneix millor. Apreciar-se i tenir consideració sobre un mateix es converteix en pedra angular en tot aquest embolic de vèncer a això que pretén d'alguna forma anul·lar-te.

Què penses sobre tu?... s'intueix la necessitat vital de tornar-te a avaluar des d'un angle diferent al que has utilitzat fins a aquest moment. Si et poses enfront del sol i entre l'objecte que estàs mirant ho veuràs fosc i en ombra. Canvia la teva posició perquè la llum ho il·lumini i puguis veure-ho diferent. Així un s'adona de moltes coses que estaven i no havia vist.

Qui ets?... ets tu. Per començar a fer coses amb tu mateix has d'acceptar-te com ets i triar un punt de partida en el qual tot serà possible, començant pel canvi.

Com et veus... bé, malament, regular?... el teu aspecte físic es pot canviar. El necessari en aquest assumpte és fer que aquests canvis perdurin pel que han de ser coherents amb qui asseguis que ets o vols arribar a ser.

Pots sentir-te desheretat des d'un aspecte econòmic. Així i tot es pot garantir que tens una herència psicològica de creences i valors que algú t'ha deixat en llegat. Les constel·lacions familiars són un fet i gran part dels qui som ve amb nosaltres sense haver-nos demanat permís. Cal entendre-ho i per a això gens millor que analitzar-ho en fred acceptant-ho.

Amb qui et relaciones i que procures aprendre que et faci millor?... El bé i el dolent s’enganxa per repetició. Alguns necessiten 21 dies per percebre-ho, altres només 5 minuts. Quan t'enfoques amb claredat cap a on desitges anar, tries les condicions, ambients i persones que necessites per aconseguir-ho. Gratis no és, però tan car com pressuposes tampoc. Hi ha maneres i exigeixen, esforç amb compromís.

Si preguntem a la gent, una majoria aclaparant contestarà que no se sent identificada amb el seu treball. No obstant això els que s'acosten als seus plans de felicitat són els que s'han pres l'esforç d'analitzar de quina forma poden administrar el que fan per trobar la manera d'unir el que senten que són, amb els sistemes que empren per fer això que estan fent.

Envejar alguna cosa és molt destructiu perquè amb això no vam crear gens més que un sentiment de distracció negatiu. Fes alguna cosa per tu mateix del que et sentis orgullós d'explicar i de compartir amb uns altres als quals donaràs l'oportunitat d'utilitzar la teva fórmula per millorar alguna cosa. Aquí no és important el quant, ho és el com i el per a què.

Igual que et prens una til·la per tranquil·litzar-te, prendre empatia t'ajudarà a sentir alguna cosa que sent un altre sense necessitat de ser aquest altre. Gestiona-ho com una eina que serveix per anticipar l'aprenentatge sobre alguna cosa que podrà servir-te o no en els processos que estàs seguint. La primera lliçó d'això és practicar el triar el que et pot servir.

El plaure de donar no està en el valor del que dónes, sinó en el que sents pel fet de donar-ho. Quan decideixes fer alguna cosa per algú, els beneficis van molt més allà de la situació concreta que estàs vivint per perdurar en la construcció dels teus nous valors positius.

La crítica és com l'enveja, alguna cosa gens edificant. No passa de ser una explosió d'alleujament que cal oblidar immediatament després d'haver-la practicat, entenent que és una pèrdua infinita de temps que no podràs recuperar de cap de les maneres.

Espantar-se és en la major part de les ocasions sobredimensionar el que de debò està passant i que al final no passarà. És estadística pura i dura. Si ho has de sentir fes-ho des de la consciència que és alguna cosa passatgera que no ha de distreure't dels teus veritables objectius.

El com et veuen els altres està relacionat amb els mitjans que poses per comunicar-te amb ells. Ser pacient, moderat, reflexiu i no reactiu implanta en els altres una visió de tu que t'ajudarà a crear amb solidesa qui saps i sents que vols ser. Alhora, posa límits per impedir que cavalls desbocats ocupin el teu espai i trepitgin el teu jardí.

La teva ment no es deté de procurar idees i pensaments de tots els colors. Ara que ho saps, sigues tolerant amb ella perquè els conflictes interiors no desviïn la teva atenció del que de debò és important per a tu.

Cal celebrar el que s'aconsegueix per petit o insignificant que pugui semblar al principi. Valorar-te és celebrar l'anar cap a davant i no es pot quedar en paraules. Cal festejar-ho si, sense perdre l'equilibri i la mesura amb criteris de proporcionalitat.

La major part d'aquestes coses que amb tanta facilitat jutges de tu mateix no necessiten aquest discurs pesat. Requereixen una altra manera de fer que comença per brindar-te els suports que amb tanta insistència demanes a uns altres. Comença i continua amb tu. No trobaràs millor societat.

No et servirà ser intolerant amb les coses que fas. Respecta els teus errors i donat noves oportunitats per canviar i fer diferent el que abans vas fer sense benefici. Ni el que va passar va ser tant dolent ja que  alguna cosa vas aprendre.

A partir d’aquí podràs posar en pràctica altres opcions per obtenir resultats que puguin canviar les coses.

En el mirall estàs tu. Si no et veus intenta observar-te a través del teu coach que té molt clar que el seu paper és aportar-te aquest reflex d'aprenentatge per trobar en el fons de la imatge a algú a qui no vas veure abans i que estava aquí sempre.

Finalment. Ningú va estar mai preparat per fer el que va fer i ho va fer. Engega't ara ja.