Ser prudent escasseja

Resulta estrany i poc habitual que la mesura sigui la pauta de comportament entre humans. Estem poc o gens entrenats en aquesta matèria, sobre la qual la demoscòpia no posa el seu focus i molt menys la seva atenció. Obrim les pàgines centrals dels principals diaris i en elles trobem anàlisis d'opinió sobre suposades qüestions que són de candent actualitat per a la societat, o almenys això ens expliquen. La veritat és que aquestes enquestes estan pagades per aquells als quals interessa per sobre d'una altra cosa, conèixer el seu nivell de popularitat entre les masses. De mantenir-se a convertir-se en mite solament va un somni que els visita nit si i nit també. Són les normals qüestions quotidianes per aquests pròcers de les decisions globals que prenen per a tu, però sense tu. La seva preocupació se centra en quina posició de la manifestació ocuparan perquè se'ls vegi en els informatius i en les portades dels diaris

No estaria de més sorprendre's amb algú tan arriscat com a desinteressat que posés un estudi de fons sobre com ens comportem els uns amb els altres i fins i tot amb nosaltres mateixos. Tractar la matèria primera de la comunicació faria un sedàs molt positiu que permetria que cada vegada més nostra atenció es posés a tractar als altres com desitgem que els altres ens tractin a nosaltres i fer-ho mentre ens desprenem de l'actitud, ego, i maneres que els nostres entorns puguin practicar. D'aquesta forma, ens allunyaríem de l'excusa gastada que no podem fer-ho diferent perquè ens posem en desavantatge. Vist en perspectiva, acabes per adonar-te que copiar la mala actitud aliena no ens pot convertir en millors persones de cap de les maneres.

No és aquesta una societat que prevalgui els valors de la prudència. En contra si fomenta els circs mediàtics en els quals gladiadors de pacotilla fan vida de manejar insults, crits, vilipendis i altres favors insans del llenguatge i la comunicació.

Els hi ha fins i tot més bel·licosos que busquen el seu minut de glòria a força de generar alarma social mitjançant crims de variada i perillosa factura. Guanyar espai en els mitjans d'aquesta forma està pràcticament assegurat àdhuc sent un perfecte desconegut. El públic (tu i jo), romanem en la graderia pendents del brot sagnant que escandalitzi i ens activi la glàndula de la morbositat. Una llàstima, és cert però el que pesa de debò és que és cert. Les nostres manifestacions des de la barrera s'activen per aquests recursos nascuts en els platons de la tele o el carrer. Tot és espectacle. Quan no ho és, passa la fina línia del maquillatge i el Photoshop per endinsar-se en qui ens agradaria ser o a qui ens vindria de gust semblar-nos.

Gens tan senzill com la sincera voluntat ens permet aconseguir un espai diferent que ens converteix en diferents. Alguna cosa tan equilibrat com ser prudent fa que les persones portades al límit siguin capaços de convertir-se en éssers dolços i amables als quals vingui de gust assemblar-se.

Ser prudent no et llança a la popularitat en un dia però t'obre el camí per ser popular per sempre. Els que trien ser-ho no participen en crítiques a uns altres, mesuren molt el que van a dir abans de fer-ho, no reparteixen els seus missatges en parts amb missatges contradictoris, són capaços de guardar un secret perquè segueixi sent-ho, la seva veu no s'eleva amb facilitat, no expressen missatges sense haver-los pastat abans en el seu cap, demanen sempre permís abans de donar un consell i fins i tot no ho donen perquè seria massa fàcil. S'expressen sense paraules grolleres, no es converteixen en els amos de les converses i no fan pública informació que no els pertany sense el permís dels seus propietaris. Són algú assossegat, dolç, intel·ligent, model a seguir per ser ni més ni menys que prudent.

Gent així, quant et trobo a faltar!!