Perdoni, señor Presidente

Després dels fets ocorreguts a Barcelona, Cambrils, Alcanar i Ripoll, em sento amb el deure de demanar-li disculpes per ser com som els catalans: desagraïts, victimistes, refractaris al que ens vinguí des del Gobierno… Li ho explico?

Si haguéssim estat més sensibles i menys malfiats a tot el que ens vingui del Gobierno, els Mossos haurien pogut tenir molts referents a l’hora d’encarar els atemptats de Barcelona. Haurien sabut com prevenir-los, com localitzar els preparatius i els autors de l’acció terrorista i, naturalment, evitar els atemptats, com es va fer el 11M a Madrid. I no només això, el seu portaveu i el President Puigdemont mateix, haurien pogut tenir un exemple de com donar la informació de l’acció terrorista mirant senzillament la intervenció del Ministre de l’Interior, Angel Acebes, en relació a l’11M. Res de perdre temps buscant proves científiques o escoltant opinions d’especialistes: si sempre és ETA, ara també! D’això se’n diu criteri, objectivitat... També vostè mateix hauria pogut ser un exemple a seguir per les seves precises, clares i entenedores explicacions sobre el desastre ecològic del petrolier Presige: “unos hilillos de plastilina...”.

A l’hora d’identificar els cadàvers haurien hagut de girar la mirada cap al Gobierno i actuar amb la rapidesa i professionalitat del Ministre de Defensa Federico Trillo en relació a l’accident de l’avió Yakovlev 42 a Trebzon (Turquia). Hi van morir 75 persones, es van enterrar morts sense identificar i es va falsificar la identificació de trenta dels cadàvers. Una actuació lloable que el Gobierno li va premiar amb una ambaixada a Londres, malgrat no parlar l’anglès.

Som gelosos, senyor Presidente, i com criatures fem una rebequeria quan ens sembla que un altre rep un tractament millor que el que nosaltres rebem. Volem estar a l’Europol, i la Vice presidenta ens explica que únicament les policies estatals poden estar-hi. Però la maleïda gelosia ens pot i no se’ns acut altra argumentació que els forestals italians, la policia d’Escòcia i el Ministeri d’Habitatge neerlandès formen par de l’Europol. Criaturades!, com rondinar perquè l’Ertzaintza rep informació de l’Europol i els diners per mantenir-se i als Mossos se’ls amaga la informació i encara esperen els 680 milions que els corresponen. Som tan gelosos que ens queixem que la Junta de Seguretat de Catalunya hagi trigat vuit anys a ser convocada, malgrat el nivell quatre d’alarma antiterrorista. Es diu que això oculta informació als Mossos; però si ja la té la Policia Nacional, i ben guardada, què més volem... Ells quan creguin que la podem necessitar, ja ens la donaran, i tant... Quina paciència han de tenir amb nosaltres...

L’Associación Unificada de Guardias Civiles i el Sindicato Unificado de la Policía lamenten haver-se sentir exclosos del procés d’investigació posterior als atemptats a Catalunya. Mira que dir-los que han tingut un atac de “banyes”... Però com que ells no són ni gelosos ni rancorosos, ens donen informacions que desconeixien les autoritats catalanes: l’Iman de Ripoll era deixeble d’un dels principals detinguts a l’operació de la Policia Nacional contra el terrorisme jihadista, “Chacal”, a l’any 2007. Li havien intervingut el telèfon i després de condemnar-lo a tres anys de presó, en lloc d’expulsar-lo con havia decidit el jutge, un altre jutge autoritza que es quedi. Hi ha qui diu que era un confident de la Policia Nacional o del CNI, però això són calumnies malintencionades. Ara, com a signe de transparència informativa i de bona voluntat, ens ho expliquen. I encara ens queixem i els deixem de banda... Desagraïts!

I més encara, senyor Presidente, més encara... Som ressentits, ens costa oblidar i encara tenim present que l’any 2015 dos membres de la Policía Nacional van informar, mitjançant un confident, a una cèl·lula islàmica que tenien una persona infiltrada i els Mossos els estaven vigilant. Això va provocar la fugida de tres membres del grup, que van ser interceptats a Bulgària quan intentaven anar cap a Síria. Tot i que el jutge Santiago Pedraz va arxivar el cas, dos dels detinguts van declarar que ells ja tenien informació sobre el seguiment que els feien els Mossos. Som tan ressentits que, dos anys més tard, encara ens en recordem.

Un molt bon amic de Madrid m’ha trucat preguntant-me quan es va fer la manifestació contra el terrorisme a la seva ciutat. Suposa que el mateix dissabte 26, però a quina hora? A quin lloc? Segur que el seu Gobierno m’ho podrà indicar, encara que estava de bolo per Catalunya. Jo li transmetré fidelment.

Som tan tossuts que una i altra vegada recordem 16.000 milions que Catalunya envia al Gobierno i que no retornen sota cap forma. O les infraestructures pressupostades i no realitzades, o els diners invertits en el tram a Madrid del Corredor Mediterràni quan hi ha punts del Corredor que fa anys que esperen els diners per a fer-se. Però això és ja parlar d’un altre tema...

Sóc conscient del patiment que ha de suposar per a vostè i el seu Gobierno haver d’arrossegar aquesta llosa de Catalunya. Sense nosaltres, i els problemes que li ocasionem, l’estat podria anar molt millor, sense corcons ni victimistes, sense insolidaris que no entenen que es retalli el nombre de Mossos i s’autoritzi que el Gobierno Autonómico extremeny subvencioni fins a mil euros la compra de mobles extremenys.

Li agraeixo molt tots els esforços que ha fet i han fet, però tot té un límit. Treguis de sobre aquest pes mort, nosaltres ja ens espavilarem amb la nostra embarcació de rems i vostès segueixin la seva navegació, a tota màquina, amb el seu titànic vaixell.