-
Les paraules no són innocents
-
Ciprià Pernas Fidalgo
- Sitges
- 04-09-2017 09:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Parlant del que el crani d'un humà protegeix, les dones tenen el seu còrtex més actiu que els homes. Des de la perspectiva d'un home puc acceptar-ho sense parpellejar ja que em sobren exemples a qualsevol hora del dia. Per elaborar els seus pensaments, qualsevol dona consumeix un volum d'energia superior al de l'home suposadament més preparat. L'hàbit els confereix sens dubte la capitalitat sobre la gestió de tot el que passa pels seus caps. Surti be o malament, allunyant-se del resultat, s'impliquen diferent posant els cinc sentits en la qüestió que tinguin per davant. Els homes són més senzills, diguem pràctics en aparença per a aquest menester, mentre que ens titllen de “simples” al moment de la presa de decisions. Tal vegada sigui així o no. La qüestió ja genera controvèrsia entre elles i ells.
Això és un focus que provoca en la generalitat de molts homes preocupació, malentesos i incomprensió. A partir d'aquí, els conflictes de gènere prenen dimensió, es fan notoris i provoquen conseqüències. No és una justificació, és un rellevant detonant de la confrontació domèstica que competeix a dues maneres diferents d'afrontar tant les relacions socials com les personals.
Coquetegem amb la forma en la qual visualitzem les situacions en les que ens veiem embolicats. Elles i ells comparteixen acció. No obstant això, són capaços de situar-se en les cantonades oposades del quadrilàter. És la forma en la qual entenem que ens hem d'alinear segons aquest catàleg invisible de creences i mites que aprenem, heretem i transmetem. Els éssers humans sentim una necessitat peremptòria de pertànyer a… sigui un equip, un sexe, una ciutat, una ideologia… tant dóna, la qüestió és pertànyer per sentir-nos blindats per la resta dels peons del tauler amb els quals d'alguna manera ens juguem els fesols.
L'enfrontament és alguna cosa que va implícit a la nostra espècie. Ni tan sols aquells amb capacitat de lideratge s'entretenen molt a afrontar aquest repte. Tendeixen a obrir pas per passar ells en lloc de protegir l'espai perquè passi el seu equip, la seva gent, la seva responsabilitat. Així queda demostrat que hi ha pocs líders amb equip i molts amb mercenaris. La traïció és alguna cosa que va implícit a la seva gestió del poder. No saben comunicar, no saben comprendre, no saben empastar les habilitats de tot el que està al seu abast. I què succeeix quan aquest líder és una dona?... Els problemes es magnifiquen perquè gestionar des de la falta de confiança és gairebé un escull insalvable.
Elles no solament han de fer sinó que a més han de demostrar el que a qualsevol home se li suposa. Imaginar-vos aquí que tipus de gestió ha de realitzar una lideressa que tingui sota el seu paraigua a homes que posen en dubte la capacitat de qui jeràrquicament està per sobre d'ells basant-se solament en el seu sexe. En el cas de les dones amb habilitats comunicatives i d'apoderament requereixen a més de la seva capacitat l'obtenció de resultats ràpids en els seus projectes. Aquests salven el seu lideratge però no garanteixen l'equilibri, fidelitat o consistència dels seus equips. La societat masclista desconfia per naturalesa de tot allò que no considera establert pel tradicional estatus quo com si d'un acte de fe es tractés.
És un repte buscar les fórmules que poden llimar asprors en aquests enfrontaments tan habituals com a quotidians.
Canvi significa fracturar l'establert perquè els valors que cadascú maneja es converteixin en la caixa d'eines que ens permeti treballar en els nostres plans amb les millors oportunitats. Cal desaprendre valors per gestionar els que implementem fruit de les nostres relacions d'evolució. Les qüestions de gènere han de ser abandonades tant pels homes com per les dones. El dret a l'oblit en aquesta matèria es converteix en una necessitat d'espècie que coneix les nefastes conseqüències tant dels patriarcats com dels matriarcats. Jugar a un sol costat de la balança provoca el seu desequilibri. Això que qualsevol nen comprèn, molt pocs adults practiquen.
És tan fàcil com a possible que estrenyem amb força el valor de la confiança per establir el pont que ens ofereixi passar d'un costat a l'altre sense adonar-nos. Ser multidisciplinari en qüestions de gènere ens permet posar el focus en matèries més importants i per tant perdre molt menys del nostre escàs temps. Amb ell, ens posem cara a cara amb les oportunitats que ofereix el nostre valor a la resta de la societat sense gèneres. Amb ell abracem la nostra emotivitat i els sentiments aconseguint els nostres somnis de desenvolupament personal mentre abandonem ser homes o dones per començar a ser persones.
Vas a robar-te la possibilitat de viure aquesta oportunitat?... si ho fas continuaràs en aquest còmode fangar de la incomprensió amb ella, amb ell. Innovar és trencar amb un passat que no serveix a tots sense diferències.
S’assumeix amb més facilitat llevant el que no serveix que implementant dubtoses fórmules d'unió, contaminades de creences ràncies. Les decisions poderoses i efectives neixen també de donar passos individualment per portar opcions ràpides al teu voltant més immediat. Això no depèn de ningú més que no siguis tu, aquí i en aquest precís moment, tant si et dius Maria com si et dius Joan.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!