El vot ciutadà val més que això

En dues jornades vertiginoses, la majoria del Parlament de Catalunya ha aprovat les dites “lleis de desconnexió” (la llei de referèndum i la llei “de transitorietat i fundacional de la República”), i el govern ha aprovat el Decret que se’n deriva, i ha convocat un referèndum pel dia 1 d’octubre.

Les formes importen: les lleis s’han aprovat contra els informes dels lletrats del Parlament i l’opinió del Consell de Garanties Estatutàries; sense permetre que l’oposició les conegués amb suficient antel.lació; sense possibilitat d’esmenes a la totalitat; i sense cap dels elements habituals de la tramitació legislativa. Si la majoria parlamentària ha aprovat les dues suposades lleis a cops i a corre-cuita, és per una raó de fons: es tracta d’un referèndum inviable, per manca d’acord amb les institucions centrals (Govern i Corts Generals), i pel nul reconeixement internacional rebut pel “procés”.

En altres paraules: no és un referèndum que pugui tenir conseqüències reals. Com havíem dit aquí mateix, es tracta d’un referèndum sense legitimitat, sense garanties i sense possibilitat de ser admès dins dels criteris de la “comissió de Venècia”. Serveix, només, per mantenir viu el “procés”, i per mantenir en funcionament l’aliança entre Junts x Sí i la CUP; és un referèndum partidista, orientat a mobilitzar exclusivament els simpatitzants de la causa i que exclou les raons i els arguments de la meitat del Parlament de Catalunya (que és la meitat només per la màgia de la llei electoral: els sectors exclosos van tenir l’any 2015 més del 52 % dels vots).

Per això és un referèndum que no pot cridar als demòcrates, als qui volem millorar la situació de Catalunya i als qui volen transformar l’estat espanyol en sentit federal. Al contrari: dividint els catalans, i focalitzant-ho tot en el xoc amb el Govern de Madrid, impossibilita tot progrés real i no pot fer res més que endurir el clima polític, reforçar els sectors centralistes i bloquejar la situació.

La reacció del govern central ha estat fulminant: recursos al Tribunal Constitucional, denúncia a la Fiscalia, indicació directa als alcaldes i als alts funcionaris de la Generalitat del caràcter il.legal de la convocatòria. Però la mera prohibició no porta enlloc: no proposa cap solució, ni cap programa de treball alternatiu. La solució, l’única possible solució, és avançar decididament cap a la federalització d’Espanya en el context d’una Europa més unida i democràtica. Pels que compartim aquest objectiu, cal rebutjar la falsa disjuntiva que se’ns proposa: ni l’aventura independentista, ni la paràlisi dels conservadors. Ni SÍ, ni NO : reservem el nostre vot per una millor ocasió, per una reforma que valgui la pena. El primer d’Octubre serà l’últim dia del passat: la no participació en el pseudo -referèndum obre el camí cap a la via federal.