That's all folks!

En un moment d'alguna sobretaula familiar va sorgir la proposta de realitzar un creuer el proper estiu. Era inevitable que apareguessin algunes imatges de joventut. Des del viatge de finalització de curs a Mallorca fins a una escapada a Eivissa en un saló de butaques tan incòmode com a mancat de serveis. Per fortuna, algú es va avançar a comentar que aquest tipus de viatges organitzats han evolucionat molt i que no s'assemblen per res a aquells tragicòmics desplaçaments a les Balears que vaig experimentar als setze. Van ser les meves primeres vivències d'independència personal. Prou intenses i útils per formar la meva primera opinió sobre l'assumpte. Res a dir sobre que li tinc un gran respecte al mar, per no dir por. Des del Titánic fins al Achille Lauro observo els desastres directament proporcionals a la grandària del transport, a la immensitat del mar i a les irresponsabilitats del timoner. En resum, digui’m covard però m'agrada sentir la solidesa del terra sota els meus peus. No obstant això, no em tanco a res, particularment a enfrontar les meves pors mitjançant l'acció activa i compromesa.

La vida és tan imprevisible i dóna tantes voltes que la capacitat per construir nous escenaris és com a mínim espectacular. Ni amb els analistes més experimentats de les grans financeres, ni tan sols amb els homònims de les agències d'intel·ligència hauríem suposat l'arribar a trobar-nos amb el panorama social i polític que ens embolica a dia d'avui. No serà perquè no tenim accés a la informació, que la tenim, encara que no demostrem gestionar-la amb massa serenitat. Observo que caminem mancats de la pausa necessària per discriminar la informació pura, amb dades i fets contrastats de la sectària i tòxica produïda per recargolar la realitat portant-la a l'espai de la manipulació per l'interès… t’estimo Andrés.

Això que els fabricants d'informació coneixen a la perfecció i que ha estat sempre l'eina poderosa dels gestors del poder i “la veritat” (la seva veritat). Fins a on podem ser capaços d'arribar?... una entre moltes preguntes sense resposta clara. Exemples mil posseeix la història que esquitxa d'horrors i sofriment el present proper. Tant en el temps com en la distància. Unes realitats que han convertit i segueixen convertint a persones com tu i com jo en refugiats iraquians o represaliats de camps de concentració a Sèrbia. Gents idèntiques, amb cultura, modernitat i telèfons mòbils en les seves butxaques com les persones que aquest matí feien cua amb tu en la fleca del teu barri.

Els éssers humans som infinitament menys intel·ligents que altres espècies que habiten aquest planeta. Són els nostres actes els que posen de manifest aquesta sentència. No són fets aïllats, són el costum i la reiterada repetició de solucions que només tenen de solució el nom. Equivocar-se és ecològic quan estàs disposat a extreure de l'error la consciència que ha de ser un altre el camí per afrontar el problema. Al final sempre són els que menys saben de la gestió de l'assumpte els que mostren el camí a seguir per aconseguir la millor solució. Jo no tinc ni idea de futbol, però els que sí saben d'això es cansen de repetir que la millor opció és jugar al primer toc, al fàcil, a la línia recta. Quan algú dóna moltes voltes és que la seva trajectòria té interessos que s'escapen al de la majoria. Està molt bé aquesta idea que avui m'ajuda a explicar-los a tots els que s'omplen la boca de democràcia (la seva democràcia), que no mereix la pena disfressar els seus actes del que no són. Per fortuna per al poble pla, cada vegada som menys ximples i més perspicaços. Fins i tot sense agradar-nos el que fan estaríem disposats a afrontar que no enfrontar que són l'altre costat de la taula. Sempre és clar, que les seves cadires estiguin a la mateixa alçada que les nostres, que diguin el que volen, com el volen i que ho defensin amb respecte al comú. Entenem una miqueta d'això anomenat democràcia. Si no ho és, no es pot dir així. Serà una altra cosa diferent i si no té nom (que intueixo que ho té) caldrà buscar-li-ho i deixar-ho anar al vent.

Els que asseveren que el referèndum està mancat de garanties ometen que les que falten estaven i que han estat sostretes per ells mateixos impunes i traïdors mitjançant la falta d'un mínim pudor democràtic. Per tornar a fer-ho fàcil: és com dir que som analfabets perquè els que ens titllen de ser-ho s'han preocupat a impedir que assistim a l'escola. Se't queda la cara de: “eres tonto Manuel y no lo quieres ver”…

I del tema creuer anem a deixar-ho de moment. És que em marejo molt i a més sentint-ho en l'ànima estaria pensant tot el temps en aquest “passatge especial” que Mariano ha noliejat en el *MODY DADA DE PIOLÍN mentre segresta al seu simpàtic canari i ho tapa avergonyit de ser usat per a això. Aquí som gents de pau i tanta policia és notòriament innecessària. Solament a tu se t'ocorre gastar tres-cents milions en bòfia per reprimir la despesa de 5 en vots. Una més de pura pandereta. “That's all folks” (Això és tot amics).