1-O: Història en primera plana

Estic escrivint aquest assaig el dia en que a Catalunya es celebrava el referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya seguint el mandat de les persones que els van votar. I quin succés més encertat per desenvolupar unes quantes idees que tinc en ment. Actualment en el país on visc, hi ha dos tipus de polítics els que s’imposen i no intenten apostar pel diàleg i els que fan tots els possibles per dialogar i arribar a un acord beneficiós per tots.

Evidentment avui s’han superat uns límits que marcaran les pròximes jornades, el primer de tot han d’haver-hi responsabilitats politiques i judicials, ja que avui s’han arribat a imatges, declaracions i fets que deixen molt tocada la democràcia espanyola, i en una conformant tranquil·litat la societat catalana perque ha sabut respondre pacíficament una amenaça d’un estat autoritat propi de regions com Turquia i els països àrabs. El que havien de fer els polítics espanyols i catalans era negociar, era deixar-se de excuses i intentar trobar una sortida per una demanda que en aquests anys ha anat “in crescendo”,

Malauradament una part dels que havien de dialogar no han volgut assentar-se i han preferit amagar-se darrere la repressió i la utilització de la justícia davant de l’oferiment a un referèndum pactat,aquest no ha sigut possible per uns motius que no s’han acabat de explicar del tot perque es basaven amb premisses poc concises, i davant un govern d’Espanya que ha estat més a la part sector extremista del seu partit que en sentit comú que es demanava per aquest fet bastant important.

Aquesta imatge de guàrdies Civils i policia nacional entrant als col·legis electorals, utilitzant la força repressiva mai vista almenys per mi i que em recorden a la època grisa que va viure el país en que visc i que he estudiat i he llegit diverses vegades,

També les imatges de les forces de seguretat de l’estat entrant als col·legis i requisant urnes, que les urnes són el principi de una democràcia fa que aquestes imatges que avui s’han vist arreu del món deixen en una posició no gaire favorable a la imatge d’Espanya davant dels organismes internacionals i més especialment dels socis europeus.

En les ultimes hores de la jornada que s’han viscut s’ha pogut observar com politics i mitjans de comunicació bastant rellevants han manifestat el seu malestar per el que ha succeït en les primeres hores de la celebració del referèndum, quan s’ha arribat a ferir a 765 persones ( número que podria continuar pujant) i entre elles de greus quan estaven exercint un dret que per algunes persones es democràtic i correcte però per altres es un “cop a la democràcia”

Des de el meu punt de vista s’han desalineat les línies de la coherència, i del respecte s’han vulnerat els drets d’expressió i manifestació tot seguint les directives de uns polítics que per els que estan a favors d’ells són les millors decisions i per altres son les pitjors. Esta clar que actualment el tauler del sistema polític on vivim ha patit un sacseig molt important tant avui com en les ultimes setmanes, i ara espero que apareixien en escena  polítics que sàpiguen sortir del laberint on uns i altres ens han fet arribar. Amb un respecte del resultat que ha sortit avui de les urnes i de les reaccions que ha tingut el estat espanyol contra el poble de Catalunya.

Vivim en un món en que hi han diversos polítics que uns serviran i els altres que no, per tant s’ha de premiar amb la renovació de la confiança als governants que han complert el que han promès i castigar als polítics que davant un exercici democràtic com és votar portar tota la força de la llei. En altres llocs d’Europa també tenen les mateixes situacions les de polítics que agafen rumbs pocs convencionals i que porten darrere critiques bastant important, països que ens envolten com França, Alemanya, Londres, Brussel·les, i altres països.

La meva opinió es que els governants actuals han de demostrar que valen la pena tant en les vaques magres com en les gordes, perque sinó creen conflictes que són bastant difícils de solucionar quan agafen tints com els que avui hem vist, hem de abonar pels drets que tant ens ha costat abonar i tenir polítics avui en dia que estiguin a l’alçada de les persones que les han votat, perque avui s’ha demostrat que hi ha persones que estan a l’alçada mentres que altres han deixat clar que no que estan amb la mateixa postura que altres persones que abonen per altres mètodes.