Escola i família

Sí, imatges i notícies constants sobre un dels grans esdeveniments viscuts a Catalunya.

Posicionar-se sembla ser el motor de la disputa: voler canvis històrics, fomentar un sentit de la propietat vers la terra que trepitgem i, estudiar l'impacte econòmic que suposarà un canvi com la independència, si el projecte acaba existint.

Per això, prendre una decisió sobre el futur del nostre país, ha portat de cap a tot el món, que estava amb els ulls clavats als titulars, xarxes socials i televisió.

Els adults, immersos en una batalla campal, s'han preocupat per deixar clara la seva opinió en qualsevol dels mitjans o cridant a viva veu, mentre els infants seguien als seus "líders".

Senyors i senyores, nois i noies, he escoltat insults per ambdós costats de la batalla, que m'han fet avergonyir sabent que els petits de la casa estaven al voltant.

Des de la seva alçada, contemplen encara la ira devastadora dels seus models a seguir.

Els petits s'han empapat de soroll i crits de patiment, imatges esgarrifoses als diaris que volten per casa, vist les accions de violència que dominaven els carrers, cara a cara amb vídeos que paraven la programació dels dibuixos animats... A poc a poc, sense voler, s'han anat allunyant de tot sentit d'humanitat.

Ha calat tant l'odi dels adults que, els més menuts, fan ús d'aquest sentiment com si neixes seu. Els nens i nenes confonen la justícia amb la ira, perquè els adults, desgraciadament, també l'han confós.

És per aquest motiu que primer ús parlo a vosaltres, familiars. Tingueu cura en explicar correctament el que està vivint Catalunya, sense efectes especials ni escenes de ficció. Deixeu que els petits puguin generar la seva pròpia opinió, deixant passar temps per comprendre els fets.

Els falta viure experiències, els falta història, els falta formar part d'una societat clarament millorable.

Feu ús d'un discurs pacient i conciliador.

No senyaleu si no sabeu explicar perquè ho feu.

Familiars, acceptem-ho, no hi ha una veritat absoluta. Pares, mares, tutors, no hi ha una sola visió en tota aquesta moguda política i territorial. La vida és prou subjectiva com per només crear història amb una sola visió, amb sols ulls.

D'altra banda, també et parlo a tu, estimada escola. Sigues neutre. Sigues un espai on els alumnes puguin aprendre que, els coneixements, no van de la mà d'ideologies, creences, ni judicis a aquells que pensen diferent de la resta.

La tolerància, el respecte i el civisme guanyaran als més ignorants, sempre.

Escola, fomenta la reflexió i la presa de decisions, sense imposicions ni dictaminar criteris de pensament polític i social. Els professionals de l'educació tenim, precisament, la capacitat de per ensenyar a ser i estar als futurs ciutadans/es.

Protegeix als petits de males pràctiques que puguin arrelar-se a la seva conducta i comportament vers els altres; en un joc de pati, per exemple.

Parlo de no propiciar que el que han vist aquests dies per ambdós costats de la batalla campal, sigui potencial en la seva forma d'actuar. No és bo posicionar-los en la forma més extremista de veure els fets.

Ensenyem valors, si us plau. I et parlo a tu, estimada escola, que tens un paper difícil en tot això: la mediació.

Els infants tenen noms i cognoms propis, que els fan únics i diferents dins la societat plural. No fomentis que l'herència dels pensaments dels seus referents sigui en el seu nom, o que paguin per l'error comès pels que veuen com un exemple a seguir a casa.

Amb tot el que hem patit, aprenem, si us plau. Aprenem dels fets. No entrem a l'aula parlant de bons ni dolents. Tampoc parlant de superherois que han fulminat als dolents. Només hi ha persones que, com a persones, cometen errors pels quals hauran de ser jutjats per màximes instàncies, amb el poder legal per fer-ho.

No imposem en els petits, la responsabilitat de ser uns minijutges o miniadvocats. Penseu bé, si encara no saben ni abordar els seus propis conflictes com a nen/a, com voleu que ho facin a nivell polític?

Estimada escola, els infants són com el fang o la plastilina; emmotllables, canviants, influenciables. Parteixen d'una "forma i color" que fàcilment confiarà a l'adult perquè l’ajudi a ser la millor de les figures.

Escola, fes-los capaços de treballar en la millor de les escultures: llibertat d'expressió i assertivitat en qualsevol situació que comporti la construcció del seu projecte vital.

Entre les teves quatre parets, ho sé, sempre hi haurà humanitat, filosofia: <<Basta con que un hombre odie a otro para que el odio vaya corriendo hasta la humanidad entera>> - Jean Paul Sartre. 

Som i serem humans fins al nostre fi. Parem l'odi i eduquem en família i comunitat.