Normes en el nom del pare, del fill i del nét

El pensament reflex et porta a plantejar en principi qui les posa. Amb això li dónes valor en funció del que t'inspirin aquells que les hagin dictat. Així de sobte potser sona a dictadura i tal vegada ho sigui. No obstant això, és molt interessant trobar el marge per consensuar-les obrint espais per a l'acord en un lloc en el qual es pugui construir amb qui en principi no imaginaves fer-ho. Més que un treball cap a fora es tracta d'exercitar l'acordar un mapa d'obertura amb tu mateix creant unes bases per començar. Si el teu camp d'acció és prou gran deixaràs amplitud perquè el espai del contrari pugui relacionar-se amb tu en positiu.

Quan la paraula diàleg no és suficient per entendre de què es tracta, cal substituir-la per una altra que permeti obrir el ventall de l'acció. Alguna que no perverteixi el treball a realitzar, que no suposi passar per sobre de ningú i si el descobriment de nous espais en els quals neixin idees no previstes, allunyades de l'estàndard. Escapar ràpid i veloç d'això que ens resumeix a aplicar les idees de segles anteriors en els problemes del present. Quan arribes a això, fan falta pocs experiments. És tan simple com que no funciona. Són repetir els actes que sempre ens van portar als mateixos errors. La imatgeria popular ens retrata a nous “don erre que erre” amb la cara de Paco Martínez Soria i sense vestit de feltre. Seriós i amb el celles arrufades no es transmet esperança a ningú i menys a aquells que necessiten referents propers per imitar els millors comportaments. Ser capaços de renunciar al que a priori pensaves, demostra que estàs preparat per recórrer camins diferents i amb això a trobar noves solucions que aspirin a ser bones per a qualsevol, amb corbata o sense ella, feliços o cabrejats.

Quan no és fàcil és més reptador. La seva electricitat estimula els músculs i entre ells la conversió del cervell com capacitador de les noves accions. No és doncs el moment de apujar-se molt alt per aconseguir panacees, si ho és per començar a traçar fonaments als espais de necessitat més propers. En ells és on impera la confiança com l'argamassa que té la capacitat d'unir tots els maons per elevar l'edifici. Aquest lloc és casa teva, la teva gent, les persones amb les quals comparteixes diferències assemblades amb aquest bàsic valor. Funciona quan saps sense repetir-ho a l'excés que ets, que som un sol poble d'opinions diferents en una adreça comuna. La confiança et permet llançar-te al buit sentint-te ple i no perillar en l'intent. Tot això no impedeix mantenir la lluita per allò que desitges amb tot el dret i que els immobilismes tractaran de matar. Contra el matar, somriure. Sempre es va demostrar més efectiu doncs confirma els drets que cap legalitat pot disfressar.

Alguna cosa tan desitjada requereix de rutines senzilles. Aquí algunes que pots portar a la pràctica sense necessitat de dotar-te de complicades o cares equipacions. És gairebé un esport, tant per l'aconseguir resultats com per donar-li importància cabdal a l'entrenament necessari.

Comencem per enfadar-nos molt poc mentre aprenem a persistir sense parar esment al soroll de sabres. Amb això cal oblidar tota experiència i emoció que no et serveixi per sumar. Si has de llançar algun crit que no sigui agressiu, ni es confongui amb improperis. Que sigui la manifestació oberta d'alguna alegria.

El petó que no falti i que es repeteixi sense motiu aparent fins a fer-ho necessitat. Riure's amb tots i de ningú mentre t'abraces amb força per sentir la calor dels altres. Si les llàgrimes apareixen que només es tradueixin en emoció de la bona perquè al final fent-ho així solament ho podràs traduir a estimar moltíssim i això s'assembla a ser feliç.

Ho has aconseguit trencant normes que semblaven útils. Es van fer tan velles que no representaven ja la vida de ningú. Aquests que seguien entossudits a defensar-les eren subjectes amb la intenció de passar per sobre de tu en lloc de passar-ho amb tu. Tampoc es tracta de fer el ximple. Un NO reactiu és inútil per naturalesa.

Tu escriuràs avui la història que d'aquí a uns anys formarà part de l'estudi i del ideari de líders més desperts. Aquests si seran capaços d'experimentar i aprendre del dolor de posar-se les sabates d'algú diferent a si mateixos i per tant de construir alternatives que no comportin humiliacions. Callar mai serà la resposta.