Agraïment a qui et va fer mal

Una manera poderosa d'apreciar el camí que s'ha recorregut és l'agraïment. L'acte de fer-ho efectiu no es pot premeditar abans de començar un procés de creixement personal, presa de consciència, canvi o millora. Molt menys intentar plasmar-ho en un full de ruta. Ni un mentor, conseller, acompanyant o coach pot marcar-te el punt per fer-ho. Com a màxim, ajudar-te a prendre consciència de com et sentiràs si t'ho planteges quan passi. És molt més que això. Cadascun dels aprenentatges als quals arribes inclouen l'agraïment com un reforç essencial que valida la teva experiència. En ells, el coneixement i la saviesa que reculls es fan consistents per quedar-se en tu. Són les bigues que enforteixen els aprenentatges en aquesta assignatura eterna de l'escola de la vida. Succeeix quan t'adones del que està passant, quan prens consciencia dels petits i els grans detalls, del que t'envolta i de quina manera influeixen en tu perquè ara siguis plenament conscient que estàs en un altre lloc diferent de la teva vida. Podries tornar enrere?, segur que sí, encara que de fer-ho ja no series el mateix. Sang freda i coherència et donaran solucions als teus lloables dubtes.

Mires enrere sense nostàlgia, sense la intenció de desfer passos. Sabent que mirant diferent a tot el succeït seràs capaç de fer una mica més que sigui millor a l'anterior. En aquest acte, es troben multitud de referents que han estat aquí per portar-te a aquest nou lloc. Llavors era un somni inconscient que vas començar a visualitzar. En aquest punt clau comencen les coses a fer-se realitat. És així com tots els somiadors del món activen la construcció de l'impossible, del que no podia ser. Ho van fer arriscant, insistint, caminant, abraçant les seves forces amb les dels altres, donant valor tant al que els va impulsar com al que va pretendre frenar-los, observant-ho tot en més, fins i tot allò que va pretendre fer-los de menys. Somrient, somrient molt, de debò, de cor, amb perspectiva i distància, amb agraïment sincer als pals que van buscar trencar les rodes que t'han portat fins a aquí.

Quan dones veu als pensaments condenses la teva emoció augmentant la qualitat de la gasolina que t'impulsa. El valor es deixa veure en tots aquells que en la mesura de les seves possibilitats han traçat les sendes que avui caminem nosaltres. De la mateixa forma, farem el mateix per a aquells que prendran el relleu tal i com el van prendre nosaltres: seguint, evolucionant per fer millor el que hem sentit que era bo o prenent sengles diferents. Les societats que són incapaces de posar en dubte el statu quo són obertament obsoletes. Són una mostra de passats tristos que solament mereix la pena recordar per trobar les solucions que no permetin repetir-los.

I aquí he clarejat a un nou dia en el qual segueixo afrontant que no enfrontant els problemes de la meva vida diària, la quotidiana, la que m'ensenya amb oportunitats. De cadascú depèn que aquestes puguin materialitzar-se d'alguna forma. Hi ha hagut moment per a tot: per estar en la graderia i també per baixar a la sorra on les coses passen de debò. També ho hi ha per agrair a tots aquells que vaig sentir com a enemics i que em van mostrar les millors lliçons. Són les que em tenen en aquest punt: són intransigències, cops de porra, mentides, menyspreus, vilanies, repressions, desencantaments, faltes de respecte, agressivitats, irreflexions i és clar, la limitació de les llibertats. Totes elles m'han mostrat la senda del que vull i del no que no vull. M'han ajudat a diferenciar l'or del llautó, la defensa vehement de l'insult, el valor de la paraula i del cop, del que em vol pel que puc compartir del que ho fa pel que em pot treure. A tots ells haig de mostrar d'alguna manera agraïment a pesar que sé que aquest matí hauré de seguir lluitant contra el que pensen, mai contra ells. La meta serà arribar algun dia un espai en què puguem prendre una cervesa junts per explicar-nos que tots, més enllà de les nostres habilitats, limitacions i creences, no érem tan dolents com els altres pensaven que eren. Per això sempre ha de haver temps.