Expectatives segons el gènere del nostre nadó

S'acosta Nadal i per aquest simple, o potser no tan simple fet, m'agradaria parlar-vos de les classificacions (o discriminacions) de gènere en l'àmbit infantil.

No sé si ho haureu notat, però des de fa unes dues o tres setmanes m'he adonat que els empresaris han donat per inaugurada la temporada nadalenca, ja que, entre altres coses, els anuncis de colònies no han deixat d'aparèixer a la televisió cada dos per tres. El mateix passa amb les joguines, ¡o almenys no trigarà a passar!

La veritat és que aquesta situació no em molesta en absolut, ja que sóc una fanàtica empedreïda d'aquesta època. El que vinc a criticar és la malaltissa obsessió que la mateixa societat va crear en el seu dia, classificant tot per sexes: ja estiguem parlant de colors, joguines, roba o de qualsevol altra cosa.

M'agradaria demanar a qualsevol adult que es trobi llegint això que, aquest any si algun nen o nena vol demanar alguna joguina que, per dir-ho d'alguna manera, no encaixa en els estereotips del seu gènere, com podria ser el cas que un nen volgués demanar al Pare Noel o als Reis Mags una cuineta amb la que poder cuinar per a tota la família, no se li negui el desig.

Com bé sabreu els que em seguiu des del principi, vaig treballar durant sis mesos en una escola bressol. Sabeu el que vaig veure al llarg d'aquests sis mesos? A nens de zero a tres anys podent ser ells mateixos sense necessitat d'aparentar una cosa que no són pel simple fet de sentir-se jutjats per uns estàndards marcats pel seu entorn. A aquells nens i nenes no els hi feia res posar-se un davantal rosa (veieu el què volia dir?) i posar-se a cuinar, o jugar amb els cotxes de carreres. Simplement JUGAVEN. I no és que algun d'ells fos homosexual! Això són situacions que sovint les persones tendeixen a aparellar. A vegades pot donar-se el cas que estiguin en el cert, però moltes altres vegades s'equivoquen. Sense anar més lluny, al meu institut hi havia una noia que estudiava automoció en una classe en la que ella era l'única dona. Tot i això, aquesta noia tenia novio i sempre va destacar per la seva feminitat.

Algú pot dir-me en quin moment de les nostres vides vam decidir centrar-nos en el que pensessin els altres de nosaltres? I el més important, a què és degut? Per què les noies són titllades de “marimacho” si opten per estudiar alguna cosa relacionada amb algun esport? Per què es mira malament a aquells nois que ploren o s'emocionen veient alguna pel·lícula? Realment és necessari que es facin els homenots?

CONCLUSIÓ: Donem-li a tots i a cadascun dels nostres nens l'oportunitat de conèixer el món sense necessitat d'adoptar un rol característic. Deixem que explorin l'entorn al seu aire i en el moment oportú. Assegurem-nos que puguin decantar-se per l'opció que més els vingui de gust en cada moment. Creem millors generacions per al futur, sense distincions.