21D, el imperi de la democràcia o el de la llei

I un trampós se’ns ha inventat unes eleccions. Portem mesos, anys, en un gran debat, que és primer, la democràcia o la llei. Entenen com a democràcia, el poder del poble, que és qui mana. I que les lleis, són eines per la convivència, per tal de tenir unes regles del joc per a tothom per a igual. O no?

Jo ho tinc clar, és la llei la que s’adapta i la que cal canviar quan calgui i que els desitjos democràtics del poble no poden ser encotillats per lleis fetes massa cops a esquenes seves. Però això, és tot el contrari del que sembla que pensen els que fan veure que governen l’estat espanyol. Ens volen fer creure, que la llei, no se pas quina, ho és tot.

Vull creure que parlen d’aquesta Constitució que utilitzen per suspendre qualsevol llei que aprova el Parlament de Catalunya, sia la llei pels desnonaments, la pobresa energètica o la de taxes a les nuclears. O que utilitzen per fer un cop d’estat en tota regla, emparats en un article 155 que han interpretat com han volgut, fent il·legalitats com que un Real Decret, en cap cas, pot anar contra lleis superiors, i aquest decret ho fa amb tota tranquil·litat, tenen la força de la força. Cap article de la sacrosanta, autoritza al Rajoy de torn i la seva secretària, Soraya SS, a cessar el Govern i convocar eleccions, competències contemplades a l’Estatut, llei orgànica de l’Estat que s’han passat per on no sona.

L’estat espanyol està governat pel partit més corrupte d’Europa, el dels mentiders i bocamolls. Un gobierno on trobem un ministre d’hisenda que fa una amnistia fiscal i el TC li tomba per inconstitucional i no passa res, aquest ministre continua fent el que calgui per afavorir els amiguets i fotre a la ciutadania. Un ministre d’exteriors que menteix als mitjans de comunicació europeus, diu que les imatges de l’1-O són mentida o que a l’escola catalana no es pot parlar castellà, i aquests se li riuen a la cara. O uns ministres d’interior i justícia, que no només se’n riuen dels ferits de l’1-O, coneixen abans que els jutges les resolucions vers polítics indepes. Quina credibilitat té un gobierno que ha portat a la fallida l’estat espanyol, que menteix quan parla de dades econòmiques, pel que el Mediterrani passa per Madrid, que promet i promet i no executa res? Cap. Que podem esperar d’un gobierno que diu que un Referèndum és il·legal però és incapaç de dir on ho diu. Un gobierno que obvia l’article 95 i 96 de la Constitució i oblida el que diu la Carta dels Pobles de l’ONU, no sigui que els catalans tinguin raó i tinguin dret a la lliure determinació com a poble.

Dit això, el 21-D, ens agradi que no, tenim l’oportunitat per consolidar la República proclamada el 27-O. Tenim l’oportunitat d’assolir la majoria tant en escons com en vots. Tenim tres opcions evidents, aquest cop ningú podrà dir jo aquesta llista no la voto perquè hi ha aquest o aquell i, per tant, en el sofà estic a gust. El que ho faci, que desprès no reclami. Les tres opcions cobreixen, amb excepció de l’extrema dreta, tot el ventall ideològic possible, fet que és un bon referent per la nova República, atès que consolidar la República no és ni d’esquerres ni de dretes, és del poble, és de tothom. I ens assegura que la República serà plural i que els seus principis bàsics els podem generar des de la base, ho podem fer la gent.

El 21-D cap indepe es pot quedar a casa, hem de guanyar per golejada, per nosaltres, pel Govern a l’exili, pels consellers i conselleres empresonats, pels Jordis, pel Parlament legítim, per la nostra dignitat com a poble, pel nostre futur com a societat lliure, moderna, justa i avançada, que gestiona els seus recursos i el seu territori d’acord amb les seves necessitats. El que semblava impossible, proclamar la República, s’ha fet, confirmat a la resolució de la fiscalia estatal per empresonar el Govern legítim i acceptat per la jutgessa, ergo, la República  ha estat proclamada. Ara hem de fer lo difícil, implementar-la i consolidar-la, i per això ens cal no només la majoria parlamentària, que ja teníem, ens cal la majoria en vots i així ratificar l’1-O davant del món. Ens veiem el 21-D