Dinamarca, el país més “dolç”. Festivitats daneses

Em dic Adriana i tinc 25 anys, 2 dels quals he viscut a Dinamarca. Estudio Marketing i treballo al departament de Marketing d’una empresa d’accesoris per homes.

Els primers mesos vaig estar treballant d’au-pair amb una família danesa i allà va ser on vaig descobrir moltes de les tradicions d’aquest país nòrdic.

La primera celebració, no la coneixia, a Catalunya no la celebrem però Sant Martí és una data coneguda.

El vespre abans, el 10 de novembre, els danesos cuinen ànec per sopar, acompanyat de col morada i patates caramel·litzades, amb salses gravy. I de postre “risalamande” un arròs amb llet i ametlles, plat estrella de Dinamarca.

Explica la historia de que Sant Martí s’estava amagant per no ser proclamat bisbe, i estava amagat entre uns arbustos, de sobte, van arribar un munt d’oques i ànecs. El seus sorolls van cridar l’atenció i van descobrir l’amagatall de Sant Martí. Aquest va decretar que s’hauria de menjar ànec aquella nit com ha venjança. Es per aquest motiu, que cada 10 de novembre al vespre es sopa ànec.

Una de les festivitats més importants de Dinamarca és el Nadal. L’esperit nadalenc es comença a olorar des de començaments de novembre. Balcons ples de llums, decoracions als supermercats, mercats de Nadal... tot anticipa que les festes ja arriben.

A partir de l’1 de desembre comença el calendari d’advent, aquí el celebren amb petits regals, com xocolatines, caramels...

Aquesta època es típica per fer un munt de galetes de canyella casolanes, pastissos amb crema i bunyols de poma.
La corona d’advent també estarà present a les llars daneses. Una corona amb 4 espelmes, cada una representa un diumenge abans de la nit de Nadal. S’encendran un cada diumenge fins la nit de Nadal.

Quan les 4 espelmes estiguin enceses, el Nadal ja està aquí.

Els danesos celebren el Nadal el dia 24 al vespre. Es reuneixen amb els seus familiars i amics a mitja tarda per anar a l’església. Després van a casa i per començar a celebrar donen voltes a l’arbre de nadal cantant nadales.

Després, s’assenten a taula per degustar un port rostit amb patates i col morada. La salsa gravy tornarà a ser protagonista, al igual que el postre, que tornarà a ser l’arròs amb llet i ametlles.

El sopar de Nadal s’acompanya de vi negre o cervesa, i dels tradicionals “snaps” aigua ardent danesa. I com no podia ser diferent, la taula s’omple de dolços i pastissos.

Aquella mateixa nit es repartiran els regals.

El dia 25 aprofiten per descansa, no hi ha celebracions aquell dia, fet xocant per a mi ja que a Catalunya realment és el dia que ho celebrem.  El dia 26, Sant Esteve, és laboral.

El cap d’any també es una data important pels danesos, i a l’igual que per nadal ho celebraran amb els més propers.
La diferencia més notòria d’aquesta data és la quantitat de focs artificials que fan explotar. Des de que es fa fosc, a les 16 hores, fins ben entrada la matinada, es poden veure als cels danesos.

Aquell vespre s’arreglen i miren el discurs de la reina tots junts brindant amb xampany. Després sopen i a les 12 ja estan davant del televisor un altre cop. Brinden menjant un pastís típic de cap d’any fet amb dònuts i decorat amb banderes daneses.

Les festes de Nadal s’acaben aquell dia, ja que des de 1770 no es celebren els reis.

A finals de febrer torna a haver-hi una celebració importat i és el “Festelavn” és el carnaval dels països luterans, com els països nòrdics. Es celebra al mes de febrer el diumenge abans del dimecres de cendra. Aquesta festivitat prové de la tradició del carnaval catòlic però des de que Dinamarca va esdevenir una nació protestant es va adaptar la tradició.

Els nens es disfressen i ho celebren amb altres nens de l’escola. Aquesta festivitat està més adreçada als petits de la casa.

El més curiós de tot es que anys enrere, el que feien era fer una pinyata, que era un barril de fusta, on hi posaven un gat negre. Llavors tots els nens donaven cops al barril, el desenllaç del gat, crec, que era tràgic. El gat negre simbolitzava la mala sort.

Avui en dia els barrils porten pintat un gat negre, però a dins hi posen caramels. El que trenca primer la pinyata esdevé “la reina dels gats” (kattedronning) i el que trenca la última peça del barril serà “el rei dels gats” (kattekonge).
Aquest dia també té un dolç associat, el “Fastelavnsbolle”.

Aquestes són algunes de les festivitats més importants daneses, que poden ser semblants a les que nosaltres tenim però celebrades d’una altra manera.

És divertit conèixer aquestes tradicions, i més encara quan tu els hi pots aportar noves coses, com cagar el tió o tornar a celebrar la nit de reis. O per què no, celebrar el Sant Jordi.

Adriana Vàzquez Farràs, autora d’aquest blog.