Censurado

Portem molt, massa temps sorprenent-nos i encaixant. Una després d'una altra, arriben notícies que entelen la vista fins a la dels ulls de falcó. De tant insistir sobre això estem arribant pas a pas a aquest territori del costum en el qual tot sona igual, en el qual el so manca de ritme per tornar-se monòton, idèntic, avorrit. Ens acostem a la vora que molts ja han depassat per sentir-se indiferents. Un espai que no queda ni lluny, ni a prop, que es vessa envoltant-ho tot, estrenyent la soga, lenta i inexorable amb la finalitat d'ofegar l'opinió i el dret legítim del poble a decidir en un mar pla i profund en el qual no sembla succeir res.

Em preocupa que això pugui calar en l'opinió pública mentre segueix la seva vida sense reaccionar. És que sembla que tot ens de igual, que les coses que van ocorrent de tan quotidianes i repetides siguin insignificants. Gens més lluny de la realitat. Cada gest que esquitxa els nostres telèfons intel·ligents és una poderosa raó per reaccionar i buscar la forma individual per actuar. Cal comprometre's i evitar que aquest càncer ho col·lapsi tot deixant-nos sense veu, sense drets, ni recursos. No és admissible de cap de les maneres que tots els anys de lluita i esforç de molts que ja no estan, siguin aprofitats pels de sempre, per una minoria rància i fosca que utilitza injustament el dret d'un poble a manifestar les seves aspiracions. Aquesta està sent la seva oportunitat per convertir-ho en l'excusa de totes les excuses. Activant la maquinària de l'estat en l'assetjament i enderrocament sistemàtic dels principis essencials de la democràcia.

Mentrestant, l'Europa que hauria d'impedir-ho mira cap a un altre costat inconscient que la seva inacció li passarà una factura impossible de pagar. Un compte que pot representar una necessària refundació del concepte europeu. Això no és ser endeví, és ficar el dit en la nafra per comprovar el profund d'una ferida que el més reaccionari dels feixismes europeus segueix produint en la nostra societat. La latent incapacitat de la política espanyola es manifesta en diverses qüestions cabdals: d'una banda, no assumir una condemna clara i sense doblecs del franquisme tal com van fer Alemanya i Itàlia amb els seus respectius règims feixistes. També en l'absència d'una depuració radical de la corrupció i de la separació de poders. Finalment, en un enfocament realista del concepte autonòmic, en el qual el sistema del 78 es manifesta com una pura mentida insostenible fabricada per esbiaixar la realitat de nacions que estan integrades en el sistema espanyol clarament per la força. Mentre, altres comunitats solament són producte de la imaginació, sense història, arrels i òrfenes de cap contingut nacional propi.

Aquests són alguns dels arbres que componen el quadre que tenim al davant. El bosc és molt més profund i està deixant veure la intensitat de la maldat. Amb ella dormen les veritables limitacions que ens permetrien resoldre amb facilitat i en pau aquestes qüestions que en un estat normal serien matèria de l'ús de la política sense més. Solament gestió d'un art que sembla vetat als quals actuen com a professionals de l'escó i que només són lloros repetidors dels argumentaris dictats per quatre líders, tan ineptes com a caducs.

Quan el sistema prohibeix i limita l'ús de paraules com a democràcia o llibertat, quan manifesta que són una distorsió per al dret d'alguna part, és que aquesta part no és amiga del seu exercici. Quan la solidaritat amb els privats de llibertat per la seva consciència i opinió és delicte, quan s'imputa als colpejats i es premia als agressors, quan l'odi que es manifesta en violència és protegit, quan s'espolia en el nom de l'oportunitat o es converteix en un risc per a la salut parlar un altre idioma que no sigui l'espanyol. Quan totes aquestes coses estan passant, cal parar motors i canviar de direcció. És molt evident que a massa assumptes importants els hem perdut la pista. Recapitulem fent el necessari per corregir l'errat.

Com quant sabem sobre democràcia i llibertat? Quina percepció tenim cadascun de nosaltres sobre com estem honrant els valors que representen? Quin coneixement tenim sobre els principis fonamentals de la democràcia i sobre la declaració dels drets humans i la seva aplicació en la nostra societat, país, context família, etc…? Totes aquestes qüestions m'han portat a construir un taller pràctic sobre democràcia i drets humans en el qual mitjançant unes eines que hem creat per a això podem experimentar, apreciar i protegir els valors que permeten a una societat ser sòlida i pròspera mitjançant la combinació del debat i de l'aprenentatge. A partir d'aquest descobriment, cadascú podrà anar més enllà en allò que pot fer per millorar la situació, començant per la seva pròpia. Solament l'acció és el revulsiu que ens acosta a convertir en fets allò que pensem mentre ens adonem que podem fer-ho. Servint-te a tu perquè puguis ser útil als altres.