Relacionar-te amb les teves necessitats

No ens equivoquem amb la pregunta. Es tracta de plantejar si tenim el nostre magatzem de recursos ple. Si disposem de l'energia per viure la vida mentre posem d'acord el que creiem, la qual cosa sentim, la qual cosa pensem i al final el que fem. Si mantenim en aquest particular rebost les coses que anem a necessitar per enfrontar-nos a la vida real. Aquesta a la qual d'alguna manera li plantem cara diàriament, en l'aquí i en l'ara.

No som plaques de circuit imprès que poden intercanviar-se d'una màquina a una altra i funcionar com si res hagués passat. No aconseguim les coses que mereixen la pena solament amb intentar-ho. Ho aconseguim de debò quan ho fem sense que intervinguin pal·liatius ni excuses.

L'autèntic fracàs davant un repte no és aconseguir-ho o no. Ho és el no sostenir el compromís fins al final. En aquest instant, no queda solament el balanç del no èxit, a més se suma un llast addicional per a futurs plantejaments. Convidem en la intimitat a un amic invisible que ens recorda als moments clau que “no valem”.

Les anàlisis sobre el fracàs poden situar-se en nivells superiors sobre els actes realitzats, accions, no accions, recursos invertits, circumstàncies, contextos. Tots ells valors propis d'una anàlisi executiva per al balanç d'un compte d'explotació. S'encerta o no, funciona, ven més o menys, és millorable a curt, mitjà o llarg termini. Després del deixant d'aquestes valoracions, ens estem oblidant el bàsic, el fonamental. Volem ser pilots de Fórmula 1 però no tenim permís de conduir. Serviria saber conduir?... Pensa-ho des de dues perspectives. Primer a curt termini, davant la propera carrera i després a la llarga sent competitiu. Les teves respostes et donaran la millor visió en tan sol un minut al volant del monoplaça. La distància entre saber fer alguna cosa i fer-ho realment bé està en la intensitat de l'entrenament que inverteixes en això.

L'edifici de la teva vida pot estar construït amb mur cortina de vidre blindat amb les estètiques més sofisticades i futuristes que puguis imaginar. Si el terreny on has construït  és inestable i els seus fonaments són febles, la teva torre tindrà una vida més que curta, efímera.

El terreny on començar alguna cosa ha de tenir abonades les teves necessitats fonamentals. Quan comences a mirar en elles t'adones de la poca atenció que els has dedicat. Són coses tan bàsiques que les donem per suposades o fins i tot les ignorem. No obstant això, el seu paper es demostra fonamental quan analitzes els teus anteriors fracassos i arribes a la conclusió que més enllà de l'específic del projecte has de posar-te primer d'acord amb tu mateix mirant amb fermesa i serietat si els teus nivells de necessitat estan prou atesos. La diferència entre ocupar-te d'ells o no defineix el que aconsegueixis amb fermesa el que t'has proposat.

Anem a la base començant per les teves necessitats fisiològiques, continuant per les quals et reporten seguretat i protecció, ascendint a les de pertinença i les d'estima. Quatre nivells que cal atendre per ordre, d'a baix a dalt perquè quan asseguis que les atens de debò puguis plantejar-te arribar a la cúspide de la piràmide i afrontar amb garanties els teus reptes de autorealització. Pas a pas, si mentre ho fem d'a baix cap amunt ens sentim bé, és que estem ja preparats per emprendre un viatge a l'èxit amb garanties addicionals. Ens estem implicant per posar-nos d'acord amb nosaltres mateixos. Així, si es pot.