Comiat per Gabriel Güell i Murgades

Dijous passat per la nit va tancar els ulls, per sempre, un estimat, fidel i entranyable amic, m’estic referint a Gabriel Güell i Murgades. Nascut fa 83 anys al carrer Jardí, ben prop de la rambla Principal, va explicar-me un dia tot parlant de la ràdio com va veure sortir del número deu de la Rambla, al senyor Cucurella amb un petit paquet a les mans de les eines que va poder agafar de l’emissora quan de mala manera va haver de renunciar al somni de la seva vida.

En Gabriel tenia les qualitats, entre altres de ser molt observador i meticulós, aquesta meticulositat li deuria facilitar la possibilitat de desenvolupar el seu treball a l’antiga Pirelli dins dels laboratoris; l’observació va ser el gran aliat que el va endinsar per els camins de la fotografia, tot quan succeïa de notable, o no, quedava al visor de la seva màquina, el recordo acompanyant-me en molts dels primers mítings que va proporcionar-nos la democràcia i ell d’una o altre manera enregistrava les entrevistes que realitzava, de vegades ni sabia que ell era allí degut a la discreció amb la qual sempre es movia per arreu. També aquells temps van ser el seu bateig dins del foto-periodisme, va col·laborar en el desaparegut “Setmanari de Vilanova” un somni de Miquel Adrià que després va passar de mans per deixar d’esser el setmanari reivindicatiu fins i tot explosiu que la societat demanava i que val a dir va valer molts mals de cap al seu editor.

He parlat d’en Gabriel quasi com fotògraf només de persones i esdeveniments i això seria quedar-me a mitges doncs per ell el paisatge posseïa un gran interès i molts racons de Vilanova i la Geltrú, els voltants i molt més enllà posseint el valor, per molt senzills que fossin de ser captats sota la seva mirada dotant-los de nous valors.

He dit en començar que era un fidel amic, però m’he deixat que va ser en Joaquim, el meu marit, qui me’l va presentar donat que tots dos mantenien una amistat llunyana en el temps, en Gabriel va ser un testimoni dels seus camins a traves de camps i boscos a la recerca de lloc idoni per traslladar-los al llenç, també va ajudar-lo a  ampliar el seus coneixements de fotografia i tot això des de la discreció, de vegades amb comentaris plens d’una fina ironia de la qual en posseïa el secret de fer-los amb elegància i  mesura.

Quan en Joaquim va posar en marxa el seu projecte del llibre “Cent indrets de Vilanova i la Geltrú” en Gabriel va ser la columna necessària per portar endavant, el projecte, va ser al nostre costat en tot i per tot, un amic de veritat  sens fissures.

En l’estudi de la plaça del Carros, l’avinguda del Garraf i el carrer de Sitges, en Gabriel era sempre una figura indispensable, llargues converses, bromes, projectes, sortides per anar a pintar, rialles i sempre bon humor; en la nova casa també va ser un puntal indispensable, cada dia mentre van durar els treballs d’arranjaments va tenir cura de les plantes doncs jo havia patit un petit accident que em tenia a mig gas i ell com sempre amable i disposat no va dubtar en fer el favor de tenir cura de les flors que li van agrair conservant la seva ufanor.

Els últims anys una malaltia invalidant l’ha tingut apartat de quasi tot, encara recordo la seva fe i amistat en voler acompanyar-nos quan li va ser lliurada a en Joaquim la Medalla de la Ciutat i la seva expressió de felicitat en aquells moments.

En Gabriel a més a més d’amistat deixat un important arxiu fotogràfic, doncs era una persona que tot ho guardava amb devoció i estima.

Per la Carme, la seva esposa, i els fills Josep Maria, Jordi i Xavier, el nostre condol i tota l’estima per un amic que ha deixat una inesborrable petjada en els nostres cors.