Les pobres noies multimilionàries

Parlo de les pobres noies arxi-milionàries però que en realitat són pobres d’ànima, esperit i cor.

Un dels paradigmes de la mala sort de les noies riques seria la vida de Bárbara Woolwert, considerada en el seu moment la dona més rica del planeta, va heretar una fortuna d’un billó de dòlars i quan va morir només li quedava uns 400 dòlars. Com és va gastar la fortuna, viatjant, amb marits que es van aprofitar d’ella exceptuant Gary Grant que va renunciar a cap compensació econòmica i potser l’únic que la va acompanyar en l’hora final. Com a detall la festa d’entrada en societat va costar seixanta mil dòlars, les crítiques per l’ostentació la van fer abandonar Amèrica per un tremps, viatjant i aprofitant de pas per casar-se amb un príncep rus. 

Una vegada explicada aquesta historia, agafo el fil de la meva història, imaginin una dona que li agrada fer de Teresa de Calcuta, degudament publicitada per una amiga que exerceix de periodista, per ella tothom és dolent, excepte ella que és una mena de santa en vida, viatges, catifes de tres mil euros a la Índia per comprar voluntat, no era pas per mi per descomptat. L’amistat ha durat uns cinquanta anys, en un moment donat de problema econòmic li vaig demanar uns diners, resposta NO, que li era impossible, com a detall deu tenir tres pisos en el lloc més cèntric de Barcelona, havia tingut a Sitges un xalet valorat en uns tres milions d’euros, la seva fortuna és important. Però està clar ja no sóc una persona que pot publicitar les seves heroïcitats.

És va parlar tant i tant a Sitges, gràcies als meus escrits sincers que el seu nom va sonar com a possible futura alcaldessa, aquest article no és pas cap venjança, només un avís a navegants. L’amistat veritable, els bons amics existeixen, persones veritablement altruistes només cal anar a Càrites per veure la bona gent que treballa d’una manera altruista i sincera, aquesta ex-amiga és simplement una pobre noia, tan pobre, tan pobre, que només té diners.