Glòria fugissera

Glòria, Glòria... Xavier l’acaba de veure caminant decidida per la Diagonal, darrera amics i espòs. Ell sempre davant com la vigia que ha de portar a qui la segueix cap a la glòria fent honor al seu nom

Ha estat una casualitat, quans anys han passat? Més de trenta amb seguretat des del aquell adéu que el va marcar a ferro rogent, covard, apocat, espantat, què va succeir realment. No pot oblidar les seves càlides mans, els petons abrusadors d’aquells llavis sempre generosos, afectius. La dona dels seus somnis que va deixar escapar, la mare s’espantava en quan la veia actuar per televisió, provocadora, sensual, atraient, de picar somriure, tothom queia als seus peus, i ell, ell era l’escollit per aquella deessa, la mare no ho entenia. Et vols casar amb una tiri títera? Ni ho somnies. Ni un Euro, tot per l’església això és el que faré si et cases contra la meva voluntat. Tot plegat es va vendre per un plat de llenties.

Finalment Glòria va marxar a Florida; fent-se una aureola de bona fama dins de la música llatina, al llarg dels anys l’ha vist en revistes, documentals, per arreu el seu rostre rialler, els anys l’han atorgat encara més elegància, el cabell negre com l’atzavara és ara plata, no s’ha tenyit donant-li aquest to una nova lluminositat al rostre, fins i tot ha estat model d’una firma dedicada a l’atenció de la dona madura.

Quan l’ha vist fent de timoner amb els amics, una pel·lícula ha tornat a passar per davant dels seus ulls, ja res es pot fer, la va perdre, mira la caixa forta que guarda un bon paquet d’accions, perles, gemmes de tots tamanys i colors; però el brillant millor de la corona, ha passat avui per davant dels seus ulls fugisser, es va deixar comprar, així de senzill i dur..

(de la vida real)