Celebra el que tens i no el que sostens

Celebrar és donar i donar-se. Tal vegada sigui poderós compartir-ho amb però també ho és fer-ho amb tu mateix. Explicar-te pas a pas com ho has fet, qui eres quan vas començar i qui sents que ets ara. L'abundància de camins que has trobat després de la mala herba del “no sé com fer-ho” per desdoblegar-te en opcions que et faran algú diferent, fins i tot a aquesta novetat sorprenent que experimentes ara.

Donar-te aquesta oportunitat representa l'emoció de veure brillar els teus ulls enfront del mirall mentre veus passar els matisos de totes aquestes coses que estan canviant. Regalar-te la confessió d'algú que acabes de conèixer i que guarda trets físics amb tu. Ahir els vas creure essencials, ara són mera circumstància de la qual es pot prescindir perquè l'objectiu que acaba d'obrir-se és molt més poderós que la quantitat de peròs del teu jo maligne. Emprem massa temps donant-li recer en la ment amb l'única missió de destruir l'espai entre la fantasia, les teves idees i les accions que ho poden convertir en realitat. Una forma més de l'apologia de l'odi que s'ha posat tan de moda. Un mòdul de terrorisme personal que dinamita els ponts que construeixes entre la teva situació no desitjada i la millora a aconseguir per realitzar-te com sents que mereixes. Saps avançar-te a la sensació que tindràs quan les coses bones passen. Segueixes en aquest moment de plaure per integrar-ho en aquesta capacitat que tots tenim per fixar el que ens agrada, fer-ho gran, ferm i perdurable. Això també és celebrar i ho és amb major intel·ligència quan ho comparteixes amb aquells que senten sensacions semblants a les teves. Aquest compartir no s'improvisa, s'intueix amb mirades a força de complicitats.

Tots sabem el que és un regal i la sensació de satisfacció que porta amb si. També ho és el somriure que provoca la distància sobre un fet que en el passat et va disgustar o et va fer infeliç. El temps que tot ho guareix, conspira perquè al lluny, alguna cosa que va ser terrible ara es vegi insignificant. Les dues lectures conscients de la situació porten imprès l'aprenentatge. Ens ajuda a comprendre que les coses no són com les veiem i que al final són la interpretació que estem disposats a fer sobre elles. Aquesta capacitat d'interpretar és l'esperança de l'artista que portes dins per donar vides diferents a una mateixa història. Quan aquest miracle es produeix, estem obrint la porta a l'elecció del tipus de vida que vols tenir. Estem prenent les regnes de la nostra vida per aplicar solucions, comportaments, actituds, anàlisis diferents. Si arribes a això estàs preparat per obtenir nous resultats diferents als anteriors. Estàs canviant i implicant-te a decidir per aconseguir el que desitges, convé o solament ve de gust. És la teva vida, l'única cosa que en aquesta existència és genuïnament de la teva propietat, excepte és clar que renunciïs a ella posant els comandaments a les mans d'uns altres perquè prenguin les teves decisions i per tant les converteixin en les seves. És important interioritzar la gran diferència que hi ha entre tenir el que desitges i sostenir el que uns altres pensen que és bo per tu.

Si permets això ja t'anticipo que et queda poc menys que res. La resta és tot producte d'alguna transacció i pot canviar de mans. Avui seràs el més ric i demà, en un obrir i tancar d'ulls, un indigent més en la indiferència del món que t'envolta. Exemple entre el seu i la teva lectura del guió.

Celebrar li posa fre a tot aquest tèrbol mar de tempestes. És reafirmar-te amb tu mateix donant-te permís per fer coses sense que els altres tinguin opció al judici. Ho faran sí però ara deixarà d'importar-te. L'acostament entre els teus valors essencials i la teva capacitat per honrar-los solament queda un esglaó per sota de posar-los davant una mirada crítica que et permeti també identificar-los amb claredat meridiana. Saber si son teus de debò i si et serveixen per admetre el poder substituir-los per uns altres que atenguin millor al pla que vols traçar per a la resta de la teva vida.

Celebrar és prendre un cafè en pau i regalar-te un cotxe esportiu. És pujar una muntanya i abraçar un arbre. És sentir els llepats del teu gos quan arribes a casa. És a dir adéu sense ira quan l'amor s'acaba. És omplir-te de l'alegria d'uns altres que aconsegueixen coses amb tu o a partir de tu. És saber que serveixes i que aconsegueixes petits miracles amb capacitat de convertir-se en els millors triomfs. És solament donar-te l'oportunitat de fer, descansar i tornar a buscar nous assoliments que seran la millor raó per despertar-te cada matí. No és una ocurrència és pura certesa sota el sol.