En la cerca dels pressupostos perduts

La política municipal, com la catalana, ha entrat en un situació de bloqueig de la que no se'n veu sortida possible en el futur més immediat. De la catalana poc escriurem que no s'hagi escrit ja, totes hem vist com ni el millor equip de guionistes de Hollywood seria capaç de dissenyar una trama com la que hem viscut els últims anys, amb etapes passades que ressusciten, actors oblidats que tornen i girs argumentals que ho mantenen sempre tot en tensió (això sí, sense avançar massa després). La política municipal vilanovina, però, és una espècie de rèplica en petit, una espècie de grup de teatre amateur, una banda tribut que versiona cançons a la seva manera i sense gaire traça. Al guió per Vilanova i la Geltrú no apareixen grans trames (que es podria), hi ha uns personatges més grisos i els “guionistes” no s'esforcen massa en que ningú ens segueixi amb interès.

Veiem com, per exemple, les ordenances fiscals i els pressupostos, les dues principals columnes que sostenen un ajuntament i, per tant, una ciutat, són maltractades fins al punt de fer trontollar la capacitat d’iniciativa del consistori front als reptes de primer nivell. Totes dues columnes són portades al límit cada any. Sostingudes gràcies a unes majories consistorials raquítiques, que avui només existeixen en els millors dels somnis sociovergents. Aquest curs, a més, s’ha arribat al màxim nivell del despropòsit. Es van presentar unes ordenances inassumibles per a una ciutadania escanyada per l’IBI, pels impostos regits per altres administracions, i per uns salaris congelats des de fa massa temps. Es van presentar al ple sense cap tipus de negociació amb l’oposició, i encara menys amb els grups que fan propostes i que representen una majoria més àmplia que l'actual govern. No hi va haver sorpreses, tal com es van presentar van decaure, no sense una reprimenda paternalista de la regidora que ens va renyar a l'oposició perquè no li fèiem la feina.  Aquesta vegada no es van inventar cap falta de respecte o excusa similar, però va seguir amb la tònica de no escoltar cap opinió, i de justificar-se permanentment en els marges estrets autoimposats com a coartada per negar la viabilitat de qualsevol proposta.

I ara, ja començat 2018, on són els pressupostos? En la segona setmana de gener els grups municipals de l’oposició seguim sense conèixer la proposta del govern. No la coneixem ni tampoc tenim cap pista de por on pot anar el govern. Cap informació, cap explicació, cap debat, res, zero, ni un número. Si tirem d'antecedents i sense necessitar massa intuïció, podem aventurar-nos a creure que podem reviure fàcilment el ple de les últimes ordenances. Una proposta gens treballada i menys debatuda, amb un govern al qual la pròrroga ja li va bé, així que l'aprovació l'importa més aviat poc. El que hauria de ser el debat que més feina ens hauria de donar a tots els grups municipals del consistori, pot acabar amb un esforç i debat per sota de l'aprovació de l'acta de la sessió.

Passa amb els pressupostos com a molts temes d'urbanisme, amb comissions d'investigació, amb la revisió dels reglaments, les accions participatives (està bé recordar el “ferm compromís” que es tenia en fer pressupostos participatius en campanya) i no hi ha excusa que valgui. No hi ha excusa perquè mentre el govern va dedicant-se a veure passar les fulles del calendari el dia a dia segueix colpejant amb força a la nostra gent. Seguim amb desnonaments, amb l'atur disparat, amb un tant per cent inacceptable de gent en risc d'exclusió social i, també, seguim a una ciutat que se'ns cau a trossos, on el manteniment i cura de l'espai públic està sota mínims (amb una mirada no massa exhaustiva es fa evident), on tenim pràcticament més foscor que llum a les nits, entre tants i tants temes sense abordar. Perquè no són temes sense resoldre, és que ni tan sols s'aborden!

Davant de tot plegat, ens preguntem on són els pressupostos. Dues opcions: Si s’amaguen, ens trobem davant una irresponsabilitat i si no estan llestos, ens trobem davant una irresponsabilitat encara més gran. Tornarem al que acabarà essent l'epitafi d'aquest mandat: presentar-ho tot a última hora per deixar a l’oposició entre l’espasa i la paret. Potser la sociovergència es vol fer trampes al solitari, pensant que un romanent tret de la pròrroga dels pressupostos, i de la moratòria dels crèdits ICO, els permetrà tallar alguna cinta d'inauguració el darrer any de mandat. També pot ser que el govern ja decideixi passar de tot i intentar aguantar el que queda de mandat culpant a l'oposició de que no els vota a favor res. Veient com han anat alguns plens no és descabellat. Sigui com sigui, cada cop és més evident que les mòmies que han governat aquesta ciutat durant pràcticament 40 anys, que són directament responsables de la situació actual, no tenen respostes pel moment que estem vivint. Portem ja pràcticament un any de mandat esgotat, i el que queda.

Enver Aznar Méndez
Portaveu de Som VNG

Juanma Rodríguez Serrano
Membre de la Coordinadora de Som VNG