Sant Sadurní d’Anoia, Fonaments Identitaris

Aquest mes serà presentat a Sant Sadurní el volum enunciat, consta de 402 pàgines, un nou treball rigorós com tots quants surten de la creativitat d’en Llorac i Santis, aquest com afegeix el títol és un recull de tot el ja publicat per l’autor que abasta des de l’estudi de l’onomàstica de la Capital del Vi de l’any 917, fins arribar a les biografies i temes sociològics; tal i com explica la ex alcaldessa de la població, Maria Rosa Rosell i Medall, “aquest llibre presenta la màgia del nostre poble, ell (referint-se a l’autor) que és un explorador de mena, ha cercat arxius i racons insòlits”.

Joan Soler i Bordes, President de l’Institut d’Estudis Penedesencs, diu de Llorac Santis que és “un caminant de la nostre història”.

Cap d’aquestes paraules es pot jutjat com d’afalagadores, ans al contrari, en són el testimoni fidel d’un home que ha cercat des de sempre arxius, persones, cases, camins, pedres i paisatges per testimoniar negre sobre blanc el pas del temps per molts indrets quasi sempre relacionats amb el Gran Penedès com a notari fidel d’un país i de les persones que dia a dia, pedra a pedra l’han anat configurant, sens deixar pràcticament detalla per esmentar a traves dels seus ulls ens passen per davant personatges i fets amb la seguretat que cap paraula ha estat escrita a l’atzar, rere de totes elles trobem un que fer pacient de recerca per papers i documents fins arribar al més recòndit arxiu guardat en calaixos i armaris de les masies i que per sort han estat salvats de l’oblit i la destrucció, per poder parlar-nos d’una vida principalment agrícola que al temps ha donat infinitat de bons artistes i escriptors alguns de fecundíssima trajectòria que de ben segur i mercès a la tasca de Llorac i Sentis han vist reforçada la seva personalitat. Sense oblidar als grans elaboradors de vins i caves, el gran esclat de joiosa cel·lebració de festes ha vist el seu naixement als ceps sadurninencs, és més moltes caves de terres enllà de l’Ebre nodreixen els seus espumosos amb les vinyes del Penedès.

En el recull dedicats al personatges de Sant Sadurní, fins i trobem un espia (sempre té el seu morbo) Jaume Mir i Mas (1888-1943), que va espiar al servei del Regne Unit i Bèlgica durant la primera Gran Guerra i col·laborador posteriorment de la causa catalana, autor també d’una interessant autobiografia;  també de Joan Neopumucé un curiós personatge al que se li adjudica l’entrada de la maçoneria per aquells indrets. També ens explica en torn d’Arnau de Vilanova (moltes vegades confós com a vilanoví de la Geltrú, quan en realitat era originari del Penedès, era metge, teòleg, polític i científic medieval (per aquesta raó, per exemple, l’hospital de Lleida porta el seu nom), tot plegat una llarga i erudita llista de cognoms que d’una manera o altre han enriquit les terres penedesenques, he escollit aquestes referències, molt especialment, amb el propòsit d’explicar que els llibres que fan referència a les cròniques de ciutats són més que un llarg perorat de fets que poden avorrir, o tal vegada Llorac converteix els seus escrits en reflexions d’autenticitat dites en una prosa propera i interessant.

Aquest llibre ho hauria de mancar en les biblioteques escolars, públiques i de tota persona que vol saber del seu lloc de naixement o de la terra que l’ha acollit.