Adoctrinament ideològic, i tant...

En aquests moments l’acusació d’adoctrinament ideològic plana sobre l’escola catalana. Els comentaris a l’aula, les actuacions amb els alumnes..., tot resulta susceptible de esdevenir delictiu, interessadament delictiu. Ara, precisament ara, es parla de posar una assignatura a primària i a secundària per fomentar els valors patriòtics, i jo he recordat una carta que l’any passat vaig fer arribar al Ministerio de Educación, aprofitant que havia obert una web on dirigir les denúncies contra l’adoctrinament a l’escola catalana. Transcric, i tradueixo, una part del text:

“Vaig néixer el 1949, i tot i no haver viscut els anys més durs de la postguerra, sí que vaig poder adonar-me de les conseqüències que la guerra civil havia implicat, per a tots, però per als catalans especialment. Per començar la substitució de la geografia i la història de la meva terra per una història i una geografia forana; la ignorància de la meva literatura i la seva substitució per una altra literatura, valuosa però que no era la meva. I podria parlar del maltractament a la llengua catalana, una llengua que era útil per estar al pati (si no et sentien) però no per expressar-se a l'aula.

Però posats a concretar situacions d'adoctrinament, faré referència a les hores de Formació de l'Esperit Nacional. Una hora a la setmana durant tres anys de batxillerat seguint els llibres d'Editorial Doncel, sota la perspicaç vigilància d'un falangista o un excombatent. El seu propòsit era explícit des del seu mateix nom: l'adquisició dels valors que s'identificaven amb el concepte nacionalista d'España propi del Movimiento Nacional.

Posteriorment vaig retrobar aquesta alliçonadora assignatura durant els meus estudis de Magisteri, durant dos anys, una hora setmanal. L’assignatura tenia un pes especial, fins l’extrem que per poder tenir i exercir el meu títol de professor, havia d'assistir a un curs d'estiu d'un mes, amb quinze dies de campament. En aquest curs s'aprenia la bondat de la Falange, de l'Organització Juvenil Espanyola i a realitzar activitats a l'aire lliure per a impulsar l'OJE. Van ser moltes hores d'adoctrinament obligatori, amb nota i posant en joc el títol professional pendent.

Però a més tard he pogut comprovar tangiblement que el que allà es transmetia no era cert. Vegem, citaré un parell d'exemples ... Un tema era el de les lleis injustes, i es recolzava en un fragment de la llegenda de Guillem Tell. El seu missatge era clar: si una llei és injusta, no cal obeir-la. En un altre capítol es parlava del tema de la unió del poble contra l'opressió i l'atropellament, i s'emprava un fragment del text de Lope de Vega "Fuenteovejuna". Quin pensament vehiculava? La reacció popular defensiva, contra una situació d'abús d'autoritat, resulta lícita.

Ara, 2017, veient el que està passant a Catalunya, la reacció violenta del poder, el maltractament a la voluntat popular, m'adono que no només em van robar hores del meu temps, i em van obligar a empassar-me i, aparentment, admetre l'adoctrinament, sinó que també em van mentir. Aquests textos, emprats per justificar el cop d'estat armat del general Franco, ¿no són aplicables al cop d'urna que Catalunya encarna?

El meu no és un problema personal, és un problema generacional, de generacions de nois i noies que es van veure sotmesos a una situació humiliant d'adoctrinament, realitzada per una escola intervinguda, amb mestres apartats o depurats i sotmesa a l'imperi de la llei. Quina llei? La de “una, gran y libre”, és a dir, la llei del més fort. Qui ens rescabalarà dels anys de desinformació i desmemòria?”

Ara m’agradaria que les meves nétes no hagin d’escriure mai un text com aquest, que tinguin una escola lliure i formadora de persones amb capacitat de discerniment, de crítica i de criteri personal a l’hora d’actuar. Una escola com la que sí que ha tingut la meva filla.