No ens val tot

Per els que vociferen agreujats amb tal o com perjudici, pels quals el fred solament és qüestió d'obrir l'armari i canviar de jaqueta, pels quals la calor insofrible té la distància que els separa del termòstat de l'aire condicionat, pels quals el dejuni d'avui és fruit de la desídia per no baixar al mercat, pels quals se senten solos mentre practiquen el col·leccionar amics a la seva xarxa social. Per tots i cadascun sense excepció, vinc a aclarir-los que si el que s'ha dit ho viuen com a grans problemes, han de saber (que sé que ho saben) que molt a la vora trobaran sempre a algú capaç de convertir aquest pesar en el seu millor avantatge.

Hi haurà algú disposat a recollir el que et provoca mal de cap per donar-li una sana utilitat que no sospitaves. Li llevarà el fred als quals no tenen un armari que obrir i frescor als quals el sol els cau a plom dia sí, dia també. Es convertirà en l'energia que els permetrà viure una jornada més allunyats de la mortal fam mentre somriuen al primer desconegut que es creua en el seu camí sense sentir vergonya. És tan senzill com a econòmic. Sembra somriures i recull amistats que fins i tot sense tornar a veure, mai oblides.

Mirar cap al costat contrari de les grans coses és el còmode, el recurrent. Fer-ho té la capacitat de retornar-te a la casella de sortida mentre et deixa diversos torns sense jugar. Allí neix de nou el greuge, el crit o la queixa. També ho fa una vegada més l'oportunitat d'actuar diferent per canviar d'equip sense necessitat d'incomplir cap contracte. Arribats a aquest segon decisiu podem regirar-nos contra el nostre reiterat costum i apuntar-nos a l'estratègia que no hem fet servir abans.

Aquesta fixació per vèncer al contrari té una alternativa essencial sobre la qual podem actuar amb impacte, fins i tot amb recursos limitats. Ens obstinem a convertir-la en transparent fins que deixa d'existir per falta de visibilitat. Moltes victòries dels “rivals petits” no passen per derrotar convencionalment al poderós si no a utilitzar els recursos al seu abast per ajudar-li a perdre. Optimitzar els nostres actes, mentre la prepotència del poderós ens ajuda en la seva ignorància per fi que ens proposem. Són els cecs que no veuen per no mirar. Són capaços de mostrar orgull per estar a la vora del precipici mentre donen passos al capdavant. Al pallasso sense gràcia, movent-se a un arriscat espai que ho converteix en un pretès referent a l'absurd.

Qui més qui menys reconeix perfils als quals la supèrbia els perd mentre es converteixen en insignificants per moltes competències que registrin en els seus currículums. Aquests acostumats vencedors descansen sobre la insatisfacció permanent del voler més i més sense saber ni procurar que és el que volen o perquè ho volen. Egocèntrics que viuen recoberts d'una bombolla sòlida que els manté lluny dels seus objectius mentre els fan inassolibles per la falta de definició. Corren i corren en la seva recerca sense saber que la seva carrera es desenvolupa just en la direcció contrària. En la seva intimitat (òrfena de reflexió) es viu el desassossec del que mai calmarà el fred, no per falta d'abric sinó per l'absència d'una porta per accedir a l'armari on ho guarda.

Cada clarejar part de la nit. En la disjuntiva de si el sol serà capaç d'obrir-se pas a través dels núvols hem de continuar aprofitant la llum que ens aconsegueixi. Amb ella, les coses prenen color mentre s'allunyen del negre. Articules diferent noves accions creatives que trenquin amb el que ahir no va funcionar. És com escoltar música, alguna entra solament per l'oïda mentre una altra ho fa també per la pell.

El que no hagi sortit no conté el no sortirà. Ser obstinats és un motor fort que et porta a pujar les més empinades pujades. Ens anem a oblidar de les roques i la brea que ens llancen des dels merlets perquè d'elles ens sabem sobreposar. Seguirem dissenyant el que permeti traspassar el mur. Si no és per a dalt, serà per a baix, pel mitjà o facilitant que el pes de la seva ignorància faci que els fonaments no resisteixin fins a caure pels seus propis mitjans fent-ho al nostre favor.

No permetem mai que aquest favor que pretenem el nostre, es converteixi en la falta d'ètica, respecte o diàleg que els que ens combaten practiquen. Els podem semblar ximples, una altra cosa molt diferent és ser-ho. Mentre la història es repeteix hem d'aprendre a tractar amb éssers que en lloc del cervell solament alberguen turmes.