D'adéus i testaments

Tota la família la plora, la neboda de la difunta, amarada en sanglots, no pot deixar de lamentar la pèrdua de la tieta, mentre li diu a la seva germana- Era tan bona, en va oferir de deixar-me les seves maragdes a més a més de la casa de la Costa Brava- L’interpel·la da ha obert els ulls, semblant a les bruixes dels comtes, adients a la mala nova, -Com? Les maragdes eren per mi! Això de la Costa Brava ja em parlaren, el Mas de Masnou que és meu per dret no l’arriba ni a la sola de la sabata per l’emplaçament, crec que haurem d’arribar a un acord- A tot això el nebot mitjà protesta, -Ni somiar-ho les botigues de Salou que en són meves per dret de treball no valen res al costat del Mas i el xalet de la Costa, no estic d’acord!.

La germana de la difunta mormola: -No comenceu, encara no son fredes les restes i ja discutiu sens comptar per res en la meva persona, jo soc l’hereva directa i el gruix de cases, mobles, quadres i joies són de totes, totes, de la meva propietat-

La neboda petita de la difunta, ha donat un toc a la tieta i mare. -Era una dona molt rareta, però soc segura de que jo, era la favorita, un dia en ensenyar-me els robins, va insinuar-me que eren perfectes per el color de la meva pell, a més a més,  no penso pas renunciar als terrenys de Mallorca, un dia o altre haurà un ajuntament com Déu mana que en deixarà construir, per el cap baix, una dotzena de cases unifamiliars, o un hotel, són al costat del mar i es podria edificar un nou port, jo tinc molta mà al Ministeri corresponent.

Mentre la conversa gira en torn a la fortuna de la tieta el mausoleu ha rebut capsa i muntanyes de corones de les societats, associacions, familiars i amics que li volien retre el darrer homenatge, si més no, per quedar bé.

Des del taüt, la difunta riu, entremaliada, ajaguda en seda i vellut i seda; ja fa temps que va fer redactar un nou testament, amb el corresponent certificat metge confirmant tenir  les facultats mentals molt ben ordenades, en el qual  deixa tota la seva fortuna a associacions, fiables, d’ajut al pròxim i també per els animals maltractats.

Espera amb delit poder veure els rostres i els crits, abans de que l’aura de vida l’abandoni, restant el seu karma  satisfet per sempre més, no és una venjança simplement justícia familiar.