Amb el que es tingui es lluita

Fa dècades que passem suaus sobre la idea del menyspreu al català des de la pell de brau i cal despertar ja. L'assumpte té la seva importància. Pels quals estan viatjats aquesta sensació els ha acompanyat furtiva sense que se li prestés temps, ni atenció. En el fons, érem molt conscients del poc que es podia fer sobre aquest tema en el quotidià. Els llocs i escenaris eren tan distants entre si, com a afins en la seva contrariada opinió sobre el discurs identitari català. De nord a sud passant pel centre de la geografia hispànica un: “ah sí, clar, català…” generant una espècie de mal rotllo que s'acabava per diluir a força de futbol. Un recurs fàcil per mirar d'esmorteir una forma de “rebuig amb matisos no declarats”.

El temps sempre és un gran aliat. En aquesta qüestió també. Amb l'acumulació exponencial d'esdeveniments en els últims mesos, la qual cosa era una sensació s'ha convertit en un clamorós crit que no deixa lloc a molts dubtes. El “a per ells” té una clara destinació geogràfica que a més es preval des de iniciatives passades de moda dirigides per hooligans d'alta direcció alliberats de cometre algun tipus de delicte. La patent de cors està vigent pels de la vermella i groga.

I no és una borrasca estacional, ni un grupuscle d'ultres. A aquesta aventura se sumen des del més ranci de l'Espanya rural a les cosmopolites urbs picades de falsos discursos incendiaris amb la clara intenció d'aprofitar l'oportunitat per arrasar separant.

Els titulars desbocats duren el que un caramel en la porta d'un col·legi. L'insult, l'atac i l'agressió posats al servei de demostrar qui és capaç de ser més brut. A l'instant apareix una nova notícia sota el paraigua dels delictes d'odi reals. Aquests que no s'estan perseguint pel poder. Mentre, estan posant de manifest sense embuts que són part activa d'aquesta olimpíada del demostrar qui avorreix més i millor a la font de tots els mals, al sospitós de ser català.

Cada vegada són més als quals tota aquesta croada els convé. Estan massa acostumats a monetitzar les accions convertint-les en vots. La moral i l'ètica ja no són valors que ocupin llocs importants en els idearis de ningú. Ja ho eren poc en la gent del carrer que actua sense consciència de la seva responsabilitat. Ara, fins als quals manen actuen com una horda sense vergonya capaç de considerar que la llei i el seu rei estan per sobre de la sana i equilibrada convivència de les persones.

O no volem veure-ho o estem cecs. Hem posat pistoles a les mans de micos assilvestrats que se sentin en escons, ministeris i palaus governamentals. Gabriel García Márquez va publicar la novel·la “Crònica d'una mort anunciada”, deixant per escrit la sensació de que l'estupidesa va i ve en cercles. Retorna com un cometa que viatja en la seva òrbita indiferent als resultats tòxics que una vegada després d'una altra provoca.

L'enginyeria de l'odi requereix de molt poc reforç docent. El seu fonament va imprès en l'ADN humà i solament necessita un subtil detonant perquè exploti. El mercat d'aquests dispositius s'ha obert com si d'un meló es tractés. Mentrestant, donen de menjar amb ell a tots els que no necessiten d'una raó de pes per fer responsables a uns altres de les seves pròpies misèries.

Les equacions senzilles i ràpides. Amb elles promouen aniquilar pas a pas als quals no pensen com ells. Si mentre, vam seguir perdent el temps en legalitats que no es van a respectar, estarem donant espai perquè la ferida que pretenen sigui cada vegada més gran i infecta en el seu recorregut cap al col·lapse.

Els temps difícils tenen la capacitat de mostrar com poden arribar uns altres encara més complicats. Quan això ja ho saps, no queda més remei que treure les ungles per lluitar amb tot el que estigui al teu abast. Solament es tenen dues galtes. Una ja l'hem posat, l'altra cal posar-la per a alguna cosa que sigui útil de debò i que no se sembli al postureo.