Dona, feina i discapacitat

Darrerament s’està posant de manifest la creixent sensibilització vers les desigualtats per raó de gènere en l’àmbit laboral. Aquesta sensibilització és el fruit d’anys de reivindicacions i lluita de la dona per ser escoltada i reconeguda. Així, s’ha aconseguit que l’accés al treball sigui un fet.

La realitat ens mostra, però, que ens podem trobar obstacles que limiten o diferencien les oportunitats segons el gènere. La conciliació entre la vida familiar i la vida laboral n’és un dels principals exemples, ja que els rols de gènere que encara regeixen en la nostra societat assumeixen que aquestes responsabilitats recaiguin principalment en la dona, afectant al tipus de jornada a realitzar o fins i tot privant-ne l’accés.

L’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones” publicat l’any passat per Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, exposa altres qüestions vinculades a la desigualtat salarial, com són el tipus de feina, ja que els sectors més feminitzats són els que presenten salaris més baixos; major concentració de dones en llocs de treball de qualificació més baixa, o bé menor nombre de dones que accedeixen  a llocs de treball de major responsabilitat.

Aquests obstacles es veuen agreujats quan parlem de dones amb discapacitat, les quals històricament han accedit en menor quantitat tant a formació com al mercat de treball, ampliant encara més la bretxa visible en la població en general.  Al Centre Especial de Treball de la Fundació Mas Albornà hem vist un reflex d’aquesta situació, per exemple, en  les persones que ens han sol·licitat feina. Del total d’entrevistes d’acollida que es van realitzar durant el 2017, únicament el 36% han estat a dones. Tot i això, hem observat que aquest percentatge ha anat augmentant respecte els anys anteriors.

Capgirar la situació és un gran repte i encara queda molt camí per fer. Tot i això comencem a veure una llum d’optimisme a través de la conscienciació i implicació de diversos sectors. En el sector empresarial, per exemple, s’estan implantant  plans d’igualtat per posar en valor la no discriminació per raó de gènere i fomentar la igualtat d’oportunitats. Un altre exemple és la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector que acompanyen a persones amb discapacitat o risc d’exclusió, les quals faciliten la contractació posant el punt de mira en les competències que té cada persona, més enllà de la discapacitat, el gènere o la situació personal.

És important, però, que aquest suports i iniciatives vinguin acompanyats d’un canvi estructural en els rols de gènere en la vida familiar i social, a més d’un entorn facilitador, inclusiu i equitatiu, sustentat en polítiques que defensin i protegeixin els drets, sobretot d’aquelles persones amb més vulnerabilitat.

Raquel Martínez
Treballadora social del CET
Mas Albornà