El paper de les emocions i les necessitats en la presa de decisions

<<Necessitat>>. Terme que es relaciona amb la manca de fets, l’absència d’alguna cosa o, el que es demanda o és requerit per algú.

És precisament la detecció de necessitats en les persones, que actua com a motor de creixement i maduresa emocional, treballant la capacitat de transformació d’una mancança en un procés d’aprenentatge intencionat i de valor afegit.

Des d'una mirada més positiva, la detecció de necessitats és l’oportunitat per donar peu a noves experiències i vivències dins el projecte vital en les persones.

Abraham Maslow, com a bon humanista, va positivitzar aquest discurs. De fet, és el precursor de la teoria de la Piràmide de les necessitats, en la qual jerarquitza - de manera seqüencial i en ritme ascendent - les prioritats de les persones, des que neixen fins a la fi dels seus dies.

És a 1954, que Maslow dóna a conèixer la seva teoria holística-dinàmica que, avui, podem aplicar també en la gestió del projecte vital i la presa de decisions personals i/o professionals.

Però, què proposa Maslow amb la seva teoria?

A la base de la piràmide, estableix aquelles necessitats de caràcter fisiològic. Per ser més clars, la persona ha de cobrir la seva alimentació, hores de somni, respirar, moure's... tenint en compte que el seu assoliment repercuteix en la següent fase de la piràmide.

A la base, inclou també l'activitat sexual, des de la perspectiva biològica.

Ara, si la persona presenta una inestabilitat emocional que pugui afectar a l’adquisició de les necessitats fisiològiques, pot comportar decisions perjudicials per la salut. Certs trastorns – diagnosticats o no -, agiten la construcció del projecte vital.

En segona posició de la piràmide, Maslow estableix les necessitats de seguretat, ja siguin de tipus físiques, ocupacionals, de salut, familiar... Parla de la sensació de protecció davant possibles perills, generalment, externs a la persona.

En el cas dels adults, dependent del grau de maduresa emocional, pot arribar a crear dependència o obsessió - en el pitjor dels casos -, produïda precisament per la necessitat de protecció externa. Quan ocorre, la presa de decisions autònoma perd el seu batec. La persona requereix que uns altres supervisin les seves decisions, per calmar l'ansietat que li produeix la possibilitat d’error.

En tercer lloc – escalant posicions en la piràmide -, sorgeix la necessitat de pertinença. L'amistat juga un paper fonamental, sobretot en etapes concretes del creixement de la persona. També apareix el pilar de la família, però enfocat des de l'afecte i estima, en paral·lel al sentit de protecció.

Per últim, en aquest tercer lloc de la piràmide, l'activitat sexual torna a estar entre les prioritats de la persona, però entesa des de la possibilitat d'intimar amb aquest algú especial – no necessàriament parelles -, que preocupa excessivament, en alguns casos. Intimar, òbviament, va més enllà de la necessitat biològica.

Ve la quarta fase de la piràmide, en la qual es posiciona la necessitat d'estima; no solament externa, sinó també interna.

L'autoestima, forma part de la maduració emocional que ha estat citada al llarg de l’article.

Fins aquí, aconseguir aquestes 4 fases per complet, ja és tot un repte per a la persona. Així que, finalment, cal aconseguir la cúspide de la piràmide.

El lloc més alt i més complicat: poques persones arriben a cobrir la necessitat d'autorealització.

Maslow es referia a la cerca d’objectius, de destins, de somnis... Trobar la vocació i comprometre's amb ella. Buscar constantment posicionament en el món, però per pròpia satisfacció personal i/o professional.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogía. Nº de col·legiada 01528
Sexòloga.
Twitter
afhpedagogia@gmail.com
LinkedIn: Aina Flores Hidalgo