Pactes trencats

Abans de començar cal recordar que aquest és el blog dels associats del partit demòcrata de Vilanova i que les opinions que aquí expressem són individuals i no són, per tant, manifestacions oficials del partit.

La decisió del partit demòcrata de trencar el pacte amb el psc a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú no ha estat fàcil. Les decisions difícils, i aquesta ho ha estat molt, plantegen avantatges, inconvenients i molts dubtes. Costa fer una bona lectura de la balança. Hi ha riscos i els escenaris canvien i el que avui és blanc demà pot ser verd i les decisions d'avui preses amb els arguments d'avui s'aplicaran demà amb l'escenari de demà.

El motiu principal del trencament ha estat la impossibilitat de continuar treballant costat per costat amb regidors que representen una formació que, els agradi o no, reflecteix una forma d'entendre la qüestió territorial i els pactes per a la convivència que ja no és assumible.

Els regidors del psc no impedeixen que arribi a vilanova la forma d'entendre l'estat que imposa un grup de poder econòmic, polític, mediàtic i funcionarial que manté a Espanya un model basat en el menyspreu de la diferència, l'espoli dels sectors productius i la desinformació i la ignorància com a mètode per a estendre el seu populisme i amagar la seva corrupció.

Estic absolutament convençut que els regidors del psc de Vilanova ni són ni pensen de la manera que acabo de descriure. Estic absolutament convençut que són perfectament vàlids tant per a governar com per a conviure-hi. La decisió de trencar el pacte ve de la insuportable dimensió simbòlica del partit que representen. Si l'única tasca de l'ajuntament fos cobrar la contribució i preocupar-se per la neteja dels carrers, potser aquesta dimensió no seria important però l'ajuntament també ha d'anar decidint com serà el futur de la Vila i també ha d'exercir la tasca de representació de la ciutadania i aquí és on els aspectes conceptuals són importants.

Ja ho sabem que els resultats del pacte de govern no han estat dolents, ja ho sabem que les diferències pel que fa al procés s'han superat bé. Ja ho sabem. El problema no sou els regidors del psc, el problema és el vostre partit i l'obediència que ret al psoe,  la indolència amb què heu desistit d'avançar en els vostres projectes federalistes propis i l'enorme i insuportable submissió a la cada vegada més desmesurada barbàrie de pp i ciudadanos.

Hi ha hagut ofertes als regidors del psc de constituir un govern "tècnic" en el que tots els regidors haurien abandonat prèviament els seus grups municipals però aquesta oferta era difícilment aplicable. Al partit demòcrata els regidors tenen autonomia i convertir-se, de facto, en trànsfugues durant un any no afectaria el seu futur però sembla que això no és així al psc. "El que se mueve no sale en la foto". La meva sensació, estrictament personal, és que els regidors del psc han hagut de triar entre el present i el futur i tots sabem que el futur és molt més llarg que el present. Jo ho entenc. No m'agrada però ho entenc.

El dilema entre disciplina de partit i democràcia interna no té per què ser necessàriament negatiu. Tot depèn de com s'equilibrin i dels moments en què s'apliquin. La disciplina de partit ha d'evitar desestabilitzacions i la democràcia interna ha d'impedir el sectarisme. La política és l'art del manteniment d'equilibris precaris que permeten anar tirant. Si em permeten la simplificació, la política és l'art d'anar tirant. Quan la política ha volgut trobar solucions absolutes a problemes eterns ha esdevingut freqüentment totalitària. L'art d'anar tirant té, però, línies vermelles i la voluntat de venjança que amara el nucli filofranquista, que domina l'aparell de l'estat espanyol i que el psoe no gosa contrapesar, les ha ultrapassat.

La governabilitat de Vilanova queda garantida. Quan es tanca una porta se n'obren d'altres. Amb totes les cometes que l'imminent inici de la campanya electoral planteja, hi ha la voluntat manifestada per altres partits de permetre la governabilitat. Per això no pateixo.

Estem en un moment de canvis transcendentals en què la història ens situa davant una disjuntiva. Els matisos desapareixen, es doblen les apostes, l'art d'anar tirant s'atura i cal prendre una decisió. La disjuntiva és de sí o no .... i els regidors del psc no hi han respost.