Tard i malament, sra. Alcaldessa, tard i malament

Vilanova i la Geltrú és una ciutat que mereix molt, és una ciutat que té reptes socials importants, i que viu un impàs econòmic i inici d’un canvi de cicle, on caldria ser molt cautes per evitar reincidir en les fàcils errades que han generat l’actual crisi. Un ajuntament que segueix patint unes finances municipals molt deficitàries, i que genera una pressió impositiva als seus veïns desmesurada.

Una ciutat on malauradament hi ha nínxols de pobresa importants, amb la precarietat de la vivenda i l’atur, com elements molt preocupants i la mitjana de renda disponible familiar molt escassa. Però també una ciutat cultualment i educativament molt rica, mediterrània i preciosa, i que pot assumir un lideratge potent a cavall d’un nou turisme, un comerç intel·ligent, una construcció sostenible i una nova indústria d’alt valor afegit.

Una ciutat, que en mig de la negociació pressupostària 2018, ja portada a un límit temporal inusualment llarg pel propi govern, després de mesos de reclamar des de l’oposició si més no les primeres línies de la proposta, rep l’ensurt que la sociovergència és fulminada pel PdeCAT. I insisteixo pel PdeCat, no pas per CIU, perquè ni d’ Unió ni de Convergència, quedava ningú al govern.

No obstant, un ensurt relatiu, perquè certament la sociovergència era la crònica d’una mort anunciada, era un pacte per les cadires més aviat poc cohesionat, i poc transparent. Una fórmula que naixé morta, perquè internament, almenys puc parlar per la part de CIU, molts n’estaven en contra i consideràvem una pèrdua ideològica cedir tant després de la trajectòria del mandat anterior.

Un govern zombi, que en tres anys ben poc ha aportat a la ciutat, tret de crear més zones blaves que mai, i apujar l’IBI, també més que mai. Un pacte que ha servit perquè l’ alcaldessa fos més fora que dins, perquè els perdedors reals de vots matinessin el poder i perquè un tímid però real canvi en la forma de governar la ciutat, mandat 2011-2015, fou llançada a la paperera de la història per tornar als clientelismes i les formes del tripartit.

Ara a un any vista, i ensumant-se les properes eleccions municipals, el PdeCat trenca amb el PSC, i evidentment més val tard que mai, però tothom coincideix en la diagnosi: tard i malament. Tard perquè fa un any, a l’equador del mandat, quan els dos regidors de l’extinta Unió vam fer el gest pel trencament amb el PSC, finalment fou el trencament de CIU. Tard perquè fa 6 mesos, després de l’1 d’octubre, per dignitat nacional s’hagués hagut de trencar. Tard perquè el passat Novembre, Cup, ERC i Som VNG, van oferir-se de forma molt generosa, per ajudar a trencar amb els socialistes a Vilanova i la Geltrú, mantenint l’estabilitat política a la ciutat, i l’alcaldessa respongué literalment: “ és absolutament compatible ser la presidenta de l’AMI i governar amb el PSC a Vilanova i la Geltrú”.

Tard, molt tard, però sobretot malament perquè la fatal gestió del capital humà, amb una estranya obsessió per manar a tota costa, i una notable dosi de frivolitat e incompetència, han generat que 4 regidors, 4 de 25, es puguin quedar sols encarant una ciutat, que com he començat dient mereix molt més. I diem quedar sols, perquè aïllats fa molt que hi estan.... Per cert, la proposta de transfuguisme global, proposada per l’ alcaldessa, segons ella mateixa admet en l’entrevista al programa Sessió Plenària del Canal Blau, és una faula que ni Esop.

Aquells que ens hem sentit qüestionats per mantenir la nostra adscripció, desposseïts de grup propi, i tractats com a trànsfugues, quan mai no hem canviat de partit, necessàriament ens sentim satisfets de que per fi la veritat surti a la llum. Certament, en aquesta crònica d'una mort anunciada , on encara falta l'epíleg, sembla adient aplicar-hi l’aforisme del Wagensberg "les mentides es construeixen però les veritats es descobreixen".

Per finalitzar, volem posar de manifest el nostre compromís per un canvi polític a la ciutat, el nostre grup de treball municipal seguirà situat en un posicionament coherent en la defensa de les llibertats, la democràcia i la República. I ho fem, reiterant de forma clara i inequívoca que nosaltres, ens quedarem a l’oposició. Perquè si en democràcia , és el dret a la lliure expressió i al vot, la línia vermella que mai no es pot creuar, en l’àmbit dels valors humans, ho són el respecte a l’altre i la coherència personal. Ni els socialistes, còmplices del 155, ni tampoc els convergents, o també dits PdeCat o també coneguts a partir d’ara com “el conjunt de trànsfugues disposats a mantenir el sou a tota costa”, són part del que volem per la ciutat. I és que la política, com la vida mateixa, és un aprenentatge constant, i quan dubtes de les decisions preses, el pas del temps sol ser el millor aclariment.

Amb la ciutat al cor, perquè aquesta és la prioritat, i amb la reflexió i la coherència ideològica al cap, les possibilitats de trobar una solució augmenten. Sort i encerts: Vilanova i la Geltrú , es mereix el millor de tots nosaltres. Mentrestant, tard i malament Sra. Alcaldessa, tard i malament.