El model PNB

En el model organitzatiu del Partit Demòcrata es diferencia clarament l'estructura de partit dels càrrecs electes i de representació. La diferenciació d'aquestes dues estructures es regula amb les taules d'incompatibilitats. Aquesta diferenciació representa un dels canvis més profunds en el procés de metamorfosi que va dur CDC a convertir-se en el Partit Demòcrata. Altres canvis importants han estat la substitució progressiva d'un model vertical per un model de comunicació i presa de decisions "en xarxa" i per la substitució de l'obediència per la meritocràcia com a vector de reconeixement.

Sovint diem que el Partit Demòcrata té una estructura que definim “com la del PNB”.  I com que l'estrat on els models teòrics pateixen més és el municipal, veiem com s'ho fan els del PNB per a implementar-ho.

El PNB ( EAJ – PNV *), en els seus estatuts, defineix la relació entre el partit i els càrrecs electes en l'àmbit municipal amb els tres següents apartats:

1: “Corresponde a la Asamblea Municipal elegir los candidatos o cadidatas a cargos municipales”. 
2: “La Organización Municipal marcarà las directrices políticas, orientará y controlará la gestión de los cargos públicos”
3 : “La propuesta de nombramientos de todos los cargos de designación que sean competencia de los cargos públicos municipales será objeto de tratamiento previo por la Junta Municipal”.

Quan s'adopta un model bifàsic no n'hi ha prou d'escriure en un paper com han de ser les coses. El model no fa la cosa. És la cosa la que fa el model i els punts 2 i 3 tenen una implementació difícil. L'orientació i control de l'activitat dels càrrecs electes i de la contractació dels càrrecs de confiança  requereix  que el partit tingui més gent i més capacitat que no pas la que cal quan si els càrrecs electes actuen autònomament. Aquesta és la dificultat del model.

El PNB aguanta el model perquè és un partit amb forta radicació  popular essent els “batzoki” (les seus locals del PNB) la seva principal imatge a peu de carrer. Uns locals on a més a més de les sales de reunió hi ha bar i restaurant. Uns locals on la gent es troba i parla. La fortalesa democràtica d'un partit la defineix la dimensió d'una base militant que es troba i parla i que té la capacitat i la responsabilitat de prendre decisions .  No cal buscar definicions més complicades.

APPENDIX.  (*)  EAJ és l'acrònim de Eusko Alderdi Jeltzalea que es tradueix de forma imprecisa com “Partido Nacionalista Vasco - PNV”.  “Eusko Alderdi” significa Partit Basc però “Jeltzalea” té una traducció una mica més complicada.  “Jeltzalea” és la substantivació  d'un acrònim. M'explico.  “PePero” o “CUPaire” són substantius  derivats dels  acrònims PP o CUP i, de la mateixa manera, “JELtzalea” significa els partidaris de “JEL” i “JEL” és l'acrònim d'un lema que va encunyar Sabino Arana, el pare ideològic del nacionalisme basc.  El lema és “Jaungoikoa Eta Lege zarra” i anem per parts que la cosa es complica.  “Jaungoikoa” es una paraula composta per jaun i goikoa. “goikoa” vol dia “amunt” ( goikoetxea, per exemple, significa literalment “la casa de dalt”, la “casa alta”, com la masia a prop del pantà de Foix).  “Jaun” significa el senyor i Jaungoikoa significa el senyor de dalt: “Déu”.   “Eta” és la conjunció copulativa “i”  derivada del llatí “et”  ( Panem et circenses).  “Lege” també és una paraula llatina que significa “Llei” i  “Lege zarra” son les “lleis velles”, són els “furs”.  Aquest lema, Déu i furs, és  definit al primer paragraf de la primera pàgina dels estatus del PNB com “.. expressión que conjuga una concepción transcendente de la existència con la afirmación de la Nación Vasca, cuyo ser político ha de expresarse a partir de la recuperación nacional”.  Màxima solemnitat per a una declaració de principis.

Una de les coses que hem d'arreglar a can  PDeCAT és que a la primera pàgina dels seus estauts hi explica quines són les sigles del partit i el disseny del logo “.. havent-se d'utilitzar la tipografia  Graphic regular i Graphic Bold...”.  Això a la primera pàgina dels estatuts. Ànim, que una mica de litúrgia no fa mal a ningú.