Contra la segregació, construïm alternatives

Divendres 1 de juny, les 7 del vespre. Al Casal Popular hi va entrant gent i s’asseu. La CUP hi organitza una taula rodona per parlar sobre segregació escolar. És el darrer acte previst d’un treball que va començar quatre anys enrere, quan a diverses reunions del grup de treball d’educació especulàvem amb la possibilitat que a Vilafranca hi hagués escoles que patissin la problemàtica de la segregació, és a dir, que tinguessin un percentatge elevat d’alumnat o bé d’origen immigrant, o bé de situació socioeconòmica desafavorida, o que reunís ambdues situacions.

Només amb dades concretes, amb xifres, es pot afirmar o negar si una escola està patint segregació, de manera que ens havíem d’adreçar a l’ajuntament per plantejar el problema i sol·licitar aquestes dades per estudiar-les (La primera demanda la fem al setembre de 2014, encara amb Joan Manel Montfort de regidor d’ensenyament). Quan hi parlem sempre és amb la idea de rebre xifres, no noms, i així els ho hem expressat en tot moment; malgrat això, la resposta de l’ajuntament sempre ha estat negativa, i només ens han facilitat algunes de les dades que demanàvem i mai de manera clara.

El temps, és clar, ha anat passant. I l’escola Pau Boada (la que pateix una situació més clara de segregació a Vilafranca, però no l’única) ha vist com la problemàtica que pateixen ha anat creixent. Els dos darrers cursos els han començat amb una sola línia a P3, circumstància que impedeix una major diversitat de perfils entre el seu alumnat. El curs vinent també havien de començar-lo amb una línia a P3, però gràcies al treball i a la lluita exercida conjuntament entre direcció, claustre i AMPA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha atorgat la segona línia a l’escola.

L’ajuntament, així com altres forces de l’oposició com ERC i VeC, van rebutjar entomar la demanda de la comunitat educativa del Pau Boada. Defensaven que l’escola s’havia de quedar amb una sola línia, i ho argumentaven dient que llavors es convertiria en l’escola que rebria més matrícula viva (s’anomena així l’alumnat que es matricula a mig curs). El que no tenen en compte és que l’ajuntament pot implementar mesures per evitar-ho, per exemple reduir la ràtio d’alumnes per aula a 23 a totes les escoles de Vilafranca (excepte el Pau Boada i el Mas i Perera que ja la tenen reduïda a 22 per la seva condició de Centre de Màxima Complexitat, no perquè ho hagi decidit l’ajuntament).

Així mateix, cal un Pla Educatiu de ciutat per actuar des de diversos fronts: urbanisme, cultura, espai públic i, sobretot, dedicar esforços des de l’àmbit social a empoderar i oferir recursos a les famílies en situació més vulnerable.

El govern de Vilafranca no ha reaccionat davant aquesta greu situació. Han pecat de manca d’anàlisi i d’inacció. Tanmateix també és un fet que ni ERC ni VeC han estat a l’alçada en la defensa de l’escola pública, i aquest fet és molt més greu, perquè evidencia que les possibilitats d’un canvi, a Vilafranca, ara mateix són ben poques. Malgrat tot, l’exemple de la comunitat educativa del Pau Boada (i del barri de l’Espirall) mobilitzada pels seus drets, ens marca el camí: només organitzant-nos i lluitant podrem aconseguir transformar una realitat que ens perjudica a tots.

CUP Vilafranca
Grup d’educació