Al vostre costat

Potser pensàvem que eren qüestions de llibres d'història, que de la repressió política ja en podíem parlar en passat però resulta que la realitat és molt tossuda i li agrada treure'ns d'error. Durant els últims anys hem vist com participar en un piquet d'una vaga general et pot comportar anys de presó i tractament de terrorista, com fer una obra de titelles a l'aire lliure es pot convertir en un infern judicial, com les lletres de les cançons s'han convertit en delicte i evitar que la teva veïna es quedi sense casa un atemptat inadmissible . Segurament, en el temps on més evident és la corrupció de qui ens governa, on la podridura del sistema en el seu conjunt està a la vista de totes, és a les de baix a qui se'ns persegueix sense pietat, sense tallar-se res. El missatge que ens volen donar és evident: “no et fiquis en política (o només en la política que nosaltres et diguem) o acabaràs malament.”

Son molts els casos que ens han tocat a dins, alguns per proximitat, altres per pura empatia o solidaritat davant de les injustícies. A les que seguim aquests tipus de notícies se'ns ha glaçat la sang masses vegades veient com muntatges mediàtics, policials i judicials acaben destrossant la vida de persones, molt cops joves a qui se'ls pot robar el futur per sempre d'un cop de ploma. Fa just uns dies hem vist com una baralla en un bar ha comportat més d'una dècada de presó a uns joves que ja en portaven gairebé dos en preventiva i ara, sense haver tingut temps de recuperar-nos, ens enfrontem al mateix monstre perseguint a nou joves vilanovins que han comés l'imperdonable delicte de no aplaudir al ministre Montoro.

Sobre les qüestions més procedimentals no hi entrarem massa, altres ja ho han fet molt millor del que ho podríem fer nosaltres i, en tot cas, us recomanen llegir-los i aprofundir en el coneixement del cas dels “9 de Vilanova”. Parlem del paisatge, del mapa, del context de tot plegat. Ens trobem que en mig d'una de tantes campanyes electorals el ministre Montoro i algunes cares conegudes del PP Català arriben a Vilanova i la Geltrú a deixar anar la seva publicitat. Recordeu les retallades criminals, el rescat bancari finalment perdut, l'atac a la sobirania dels municipis, la priorització de pagar deute per sobre de les necessitats socials? Doncs bé, tot això no ho ha fet solet el pitjor ministre d'Hisenda de la història espanyola (amb una competència ferotge), ha necessitat de molts còmplices però ha estat la cara visible, a part d'un ferm defensor, d'haver destruït la vida i el futur de milers de persones, d'haver esmicolat les esperances de vàries generacions per després llençar-les a la brossa sense compassió. Tot això ho ha pogut fer “legalment” i perfectament protegit pel sistema “democràtic”, aquell que manipulat a la seva mida, permet amb tota garantia poder legislar en contra dels interessos de la majoria i simultàniament atacar sense pietat a qui s'organitza per defensar els drets de totes.

És que estem parlant d'això mateix. Els nostres 9 de Vilanova, junt amb molta més gent provinents dels moviments socials de la nostra ciutat, estaven allà protestant contra el representant de la màfia. Potser ens poden destrossar la vida i esperar que els rebem aplaudint? Milers de persones han de celebrar quan veuen que la seva ajuda per dependència desapareix? Hem de veure com la banca que ens deixa sense casa es roba els nostres diners i fer un somriure? Ens deixem matar en silenci? En moments com el que estem vivint la protesta no és que sigui legítima, és imprescindible!! Totes les que tenim un món nou als nostres cors tenim la responsabilitat d'ajuntar els nostres braços i treballar plegades, de fer de la solidaritat i la fraternitat les nostres millors armes i construir una alternativa al seu infern.

La responsabilitat és doble, no podem permetre que les nostres filles creixin creient que no hi ha esperança, que no hi ha més remei que prémer les dents i aguantar, que al final sempre guanyaran els dolents. No, no podem permetre  deixar-nos robar el futur, el recuperarem a través de la lluita, del pensament crític i, sobretot, de l'amor. De l'amor a qui lluita, a qui està al nostre costat al carrer, a qui ens ajuda a no resignar-nos i veure llum al final del túnel. Continuem estant en temps difícils i cada vegada es posen pitjor, caldrà estar juntes, ho estarem.

Us volem a casa, us volem lliures, us volem somrients i, sobretot, us volem al nostre costat construint el món nou. El pròxim 22 de juny totes al vostre costat!