-
Cartes a la direcció
-
Maria Pau Munuera Pérez
- Vilanova i la Geltrú
- 02-07-2018 09:49
Cues a la sucursal de CaixaBank a Vilanova i la Geltrú. Maria Pau Munuera Pérez
La llista de violències, sobre tot masclistes, que patim són difícils d’expressar en una única frase, però la violència del capitalisme ho abasta tot
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
861 euros hem perdut cada habitant d’Espanya, amb el rescat a la banca, 124,1 més que el SMI i ara, després d’aquest sacrifici ens arriba la recompensa, passem de clients/tes a hostatges. Ja fa mol temps que estem atrapats/des pels bancs, tinguem o no diners, siguem més o menys dependents dels seus serveis o ens creiem més o menys antisistema, tothom passem per caixa.
Ens agradi o no, si treballem, cobrem un subsidi o jubilació, passem pel banc. Si hem de pagar qualsevol subministrament, impost, taxa, ... passem pel banc, no hi ha volta de fulla.
Qui i quan ens van ficar en aquest atzucac, es perd en els temps, fàcil amb una població tant mesella, però fins a quin punt aguantarem?
De cop i volta tanquen oficines, canvien les condicions, ens sotmeten a cues interminables i al final les pròpies treballadores i treballadors acaben per tractar-nos de manera gens amable.
La solució, segons les entitats de suport al consum i les pròpies entitats és canviar de banc però a quin? Si les banques ètiques tenen les oficines lluny i també depenen dels convenis amb els mateixos bancs? A més de veritat tenen potestat per fer tot això?, ens hem d’aguantar?
Un matrimoni de sociòlegs parisenc, Monique Picon-Charlot i Michel Picon, han escrit un llibre titulat "La violència dels rics". Es pot trobar una entrevista que els van fer a you-tube. Sobra recomanar el llibre que exposa l’ofensiva capitalista que en vuit anys s’ha carregat drets, classes socials i el futur del planeta.
Però el divendres quan vaig haver de fer cua per demanar una entrevista amb la direcció bancària i em van regalar un full en blanc, amb tant sols la capçalera de Caixabanc, em va venir al cap el llibre.
La llista de violències, sobre tot masclistes, que patim són difícils d’expressar en una única frase, però la violència del capitalisme ho abasta tot.
La única manera de lluitar i derrocar la tirania que patim i transmetrem multiplicada a les futures generacions és apuntar a les butxaques massa plenes dels diners de totes i tots.
Lamento no poder exposar cap solució però penso batallar-ho i emprenyar mentre les forces m’aguantin i si algú m’acompanya, el camí serà més distret.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
