Miralls acusadors

La vida ha estat clement, a estones, altres ni recordar-ho. Davant del mirall acaba de descobrir els estralls del temps, pell flàccida, no creu en cremes miraculoses ho deixa per els convençuts de la química cel·lular i tota la parafernal propaganda ideada per genis de la publicitat.

La joventut es porta dins l’ànima, ben mirat aquesta frase també té el seu punt amable, en aquests moments nota que els anys han estat arrabassadors, allò del que el temps es van endur, és més que títol d’una novel·la, resultat una veritat com un temple.

A veure, mirall màgic, que veus de bonic en aquest conjunt d’ossos amb artrosis i cansats? Avui quan el cambrer del bar on fa anys pren el cafè l’ha ajudat a seure dient-li amablement -a la meva àvia li passa el mateix, també l’haig d’ajudar moltes vegades. L’ha vingut ganes d’escanyar-lo, però no és més que sinceritat-. Ha rebut l’honorable títol d’àvia que ni als seus nets consenteix; és la Lula per tothom, ho saben des del primer dia, les nores d’amagades, riuen per la seva ceguesa en admetre el pas dels anys, les voldria veure en elles a la seva edat disposada encara a menjar-se el món, tot i de vegades aquest món li encasqueta unes queixalades amb cicatrius al cor.

La Consol li riu les confidències mentre l’aconsella de tenir un amant i deixar-se de rebequeries, masses anys sens un home al costat l’han fet mol eixuta de caràcter. Ni li passa per el cap, ja va tenir prou amb el marit, i aquell amant d’amagades que mai va fer el gest de demanar-li de deixar-ho tot i marxar ben lluny. Aquell amor clandestí li va fer més mal que bé, va posar tot el cistell d’amor en les seves trobades, i es va buidar al igual que l’aigua escolant-se entre els dits.

Ben pensat, si mira el costat amable i optimista de la seva existència, de segur guanyen els moments bons, però avui s’ha aixecat amb el peu esquerra, només l’ha mancat la factura del nou cotxe del fill gran, dedicat a estimbar-los en qualsevol racó del món i la mare ja pagarà les factures. Aquesta ha estat una altre equivocació, mare que tot ho dona a canvi de quedar-se tranquil·la dedicant-se a les botigues la seva gran passió i demanar disciplina, la que no ha sabut donar als fills.

Es torna a contemplar en el mirall, ha d’anar a la perruqueria, el millor psicoanalista que coneix fins al moment