El ple aprova la moció per garantir el subministrament d'aigua

El Ple ordinari del mes de juliol va ser un altre ple caracteritzat per l’escassa iniciativa del govern. Tot i que es van presentar unes bases d’ajuts econòmics per al pagament dels tributs municipals, que Som VNG va considerar com a acceptable per l’impuls que pot donar a les petites empreses i a certes activitats positives i necessàries, com la rehabilitació d’edificis i especialment en certs barris que ho necessiten. No hi va haver un gran debat polític, més enllà de la picabaralla que va buscar crear el govern municipal. Amb les objeccions de Som VNG i la CUP al veto dels grups crítics al Consell General del Consorci de l’Eixample Nord, el govern va buscar transformar-les  en conflicte al ple, en part com a conseqüència de les acusacions sense fonament d’un regidor no adscrit i en part perquè, amb el suport d’altres grups afins amb el macroprojecte, aprofiten qualsevol oportunitat per desestimar les opinions contraries, distorsionant els arguments per a que semblin sense fonaments.

A banda d’aquests punts, el Ple va estar marcat per les mocions. El grup municipal de Som VNG va portar al Ple dues mocions proposades per moviments socials de la ciutat. La primera, presentada per Marea Pensionista i Iaioflautes, contra la proposta del Producte Paneuropeu de Pensions Individuals, i la segona, presentada per la PAH, per garantir l’accés universal a l’accés a l’aigua. Pel que fa a la moció sobre els plans de pensions privats que es volen promocionar des de la Unió Europea, la regidora de Som VNG Deborah Zimmerman va afirmar que aquest projecte de pensions de la UE és la darrera manifestació d’un sistema insolidari i despietat, en què les pràctiques enganyoses, la informació esbiaixada i la "llibertat d'elecció" sota pressió, sense opcions reals, són els principals ingredients d'un còctel verinós per a la pràctica majoria de les persones.

Pel que fa a la moció de la PAH, va servir per posar sobre la taula una problemàtica que viuen no poques persones a la ciutat. I és que les condicions de precarietat arriben fins al punt que, en el Segle XXI, hi ha famílies a la nostra ciutat i al nostre país que no tenen accés al subministrament d’aigua. El govern va intentar fer servir argúcies per no posicionar-se i transformar aquest problema en una qüestió tècnica. Des de Som VNG, el portaveu Enver Aznar va afirmar que la manca d’aigua i el tall de subministrament és legalment, moralment i políticament inacceptable i malauradament sabem de molts casos de tall de subministrament,  fonamentalment degut a les dificultats econòmiques que passen les famílies. En la mateixa línia, va afirmar que no informar degudament com accedir al Comptador Solidari i a la Tarifa Social Municipal de la Companyia d’Aigües és una altre forma de propiciar els talls de subministrament i aquest Consistori no en pot ser responsable. Finalment es van aprovar totes dues mocions. En l’apartat de preguntes, Som VNG va preguntar al govern perquè no havien ofert la ciutat per acollir refugiats, sumant-se a la crida que va fer la Federació de Municipis de Catalunya.