Cautela

Provoca un especial respecte qui actua mitjançant la cura i la prudència. Amb tot, la manipulació d'aquesta habilitat guarda paral·lelismes amb l'art de manejar-se en la cuina entre receptes, ingredients, fogons o condiments. Demanden saviesa, coneixement, intuïció, bon fer, criteri, escoltar i fins i tot un coqueteig amb la alexitimia. Aquesta rara forma de viure sense experimentar sentiments. Totes són assumibles com a fonts i recursos reconeixent que cap d'aquestes garanties ens farà grans si no som capaces d'albergar el suficient espai per al risc. Toca llavors fer-li punta a la relació entre necessitat i quantitat. Buscar el que necessites mentre utilitzes solament el just i necessari. Prendre consciència del moment en el qual et saps capaç d'estar al nivell de l'exigència específica. Guardar forces per a la final mentre raciones les teves energies durant l'entrenament.

Se'ls reconeix com a persones cauteloses, subtils administradores de la presa de decisions. Són l'ampolla que reposa en el celler a fi de créixer i desenvolupar-se. No obstant això, entre els seus silencis motiven la curiositat de qui fa coses diferents, edificants generadors de la diferència, l'exemple o la inspiració.

Són capaços de no emetre paraules i generar discursos, d'explicar molt encara que estiguin sense dir res. Als pobres d'esperit en lloc d'inspirar-los els genera temor barrejat amb odi. No volen ser millors perquè rebutgen les seves ignoràncies mentre es creuen infal·libles i immillorables.

Cautela, prudència, cura, protecció. Són quatre velocitats de la caixa del canvi del motor ecològic. Un enginy per augmentar els píxels de les imatges que es van veure borroses, un activador de la decisió per situar-se del costat del que et convé sense allunyar-te del que et fa millor tant per a tu com pel ben comú (el menys comú dels béns).

La sintonia de la vida de persones que escapen de les majories. Les seves músiques gestionades amb l'elecció de cançons que no reprodueix tothom. Éssers selectius que trien provar melodies que sonen molt bé sense que se'ls donés el benefici del coneixement. El teu cos, el teu xassís es mereix noves sintonies i actualitzacions per retratar i filmar en alta definició les experiències vitals pròpies. Explicar-les després és més fàcil, més ric i per tant més inspirador pels quals busquen aprendre.

Tot a la cuina de l'experiència exigeix veu i descarti del silenci. Mesurar volums, ajustar, tons i profunditats per envoltar-se pels quatre costats i mitjançant els cinc sentits. Risc per saltar sense que això es cognomeni bogeria. Una terna amb tu mateix. Un estira i arronsa per saltar a la sorra de la visibilitat. Fent, explicant, estant, existint.

Cautela responsable també per reconèixer les ensopegades sense que això desemboqui en el descrèdit. L'apologia de la perfecció és la sembra de la mentida. És un foc d'artifici que explota de la mateixa forma que desapareix. És apoteòsic en la foscor, mentre que en sortir el sol ensenya l'efímer del seu valor. Una pujada de plaer seguit per un desert d'experiència.

Tots passem per la infermeria per presumir de persones sanes i no per definir-nos com a malalts. És un procés insubstituïble. No travessar aquest sector t'invalida. Sentir la malaltia és la clau per escapar d'ella. Després podràs vèncer o no mentre saps i t'omples de la teva capacitat per lluitar. Això ja és guanyar per moltes derrotes que hagis conegut i reconegut.