Passeig marítim 25, Ràdio Sitges

Les raons per les quals unes persones qualssevol es vinculen a un projecte comú són dispars i inesperades. Són tan diferents com els estats d'humor que presenten un pagès o un ciclista davant un dia d'aiguat. Cap de les respostes és més o menys que l'altra. De ben segur resultarà molt difícil d'explicar que malgrat les circumstàncies que la pluja porti implícita, tots dos subjectes seran capaços de somriure junts sota el mateix paraigües.

Arribar a conclusions que serveixin per ser reutilitzades davant el que ens anem a trobar demà no és tasca senzilla. Com el bon vi, gestionar-les demanda pausa, reflexió, observació i molta distància que permeti àmplies perspectives. Tant els gats blancs com els negres resulten ser marrons a partir de la mitjanit.

Totes aquestes són premisses que t’arriben quan les ferides cicatritzen i els blaus desapareixen. Són la suma dels brous que has arribat a coure dividits entre els quals t'has pres. Sobretot, aquells que t'han posat a la taula de la vida si més no et venien de gust.

A tot això, el que alguns anomenen viure, jo ho acabo amb un aprendre. Les fórmules es queden incompletes quan no acaben en un igual a resultat. És la manera en la qual podem mesurar la distància entre el que pensem, la qual cosa podem visualitzar i el que estem en disposició de posar en pràctica. L'amanida no té ànima si no l'assaonem amb la decisió suficient per portar les coses a l'acció. Vegem, la qual cosa és posar-te a això i fer-ho.

Fins a aquí quatre paràgrafs per posar sobre el blanc el rerefons que va portar a una trentena de persones més o menys joves, apassionats per explicar, compartir, descobrir i exposar-se davant els altres mitjançant algunes habilitats que creien tenir, que tenien o que van acabar per descobrir. Tot a força de col·locar-se davant un micròfon Shure, una taula de mescles Link, un ReVox, uns plats Technics, un munt de vinils plens de cançons presidit tot per la mirada crítica i omnipresent d'un senyor espigolat, de veu greu i distorsionada respiració al que anomenaven Don Paco.

Tota una època. Una pàgina en la història de Sitges i de les seves poblacions veïnes a les quals l'antena d'una ràdio amb aspiració de companyia em va atrapar. Perquè amb el temps, sempre el necessari, arribés a la conclusió que existeixen moltes formes d'acompanyar i solament una perquè passi: que almenys dos vulguin que es faci realitat.

Oïdors i locutors, punxa discos i disc jockeys, programes d'art Foz, es compra, es ven, es canvia (el Wallapop de l'època), les crítiques esportives d’en García, EL Guitar Shop, els esdeveniments del Festival de Cinema Fantàstic i de Terror, les impressions dels germans Matas, les crítiques cinematogràfiques de Román Gubern o les comicitats d'uns desconeguts Tricicle. Una infinitat de capítols personals que muntaven el mosaic d'una vila i cort traçada des del dos de maig, al Pachá o l’ Atlàntida. Tot un formiguer de vivències que s'importaven a la resta del món a través d'aquest torrent internacional que va fer i fa que Sitges sigui una marca mundial. I déu n'hi do, estàvem tots nosaltres.

Escola professional per a molts i acadèmia de vida per a tothom. D'una o altra forma quan detens la mirada en les vivències individuals t'adones com cadascú va treure la medul·la de la seva experiència de comunicació per revertir en els seus futurs passos, en els nous reptes que van des de les ràdios generalistes, podcasts o plataformes com NETFLIX . Tots d'alguna manera ens sentim alimentats per aquesta droga que és transmetre i explicar històries.

Han passat trenta anys. Uns quants telenotícies que ometem per centrar-nos en aquelles extraordinàries vivències que ens van fer protagonistes del temps que ens va tocar viure. Assec que el ser part d'això no em resta el dret a reivindicar l'oblit institucional i el deute que Sitges té amb aquest període de la seva història escrita per l'emissora que generava continguts des del soterrani del Palauet situat en el Passeig Marítim, nº25 de Sitges. La Ràdio Sitges de tota la vida, la d’en Peris Mencheta.

De tant en tant, ens retrobem per recordar batalles de joventut. Està ben tornar al passat per recollir el millor de cada moment. No obstant això, i més enllà d'una bona paella compartida, seria molt enriquidor que l'homenatge a aquesta ràdio feta des de l'amor a la comunicació es pogués recordar fent ràdio, en viu i enfront de les gents que la recorden o que no la van conèixer per tornar a sentir de quina manera es posava en valor una ràdio de carn i os, senzilla, fàcil i propera. Alguna cosa que sembla llunyana i que volem retenir i compartir sempre.