Viatges d’oci al Currículum Vitae

En les meves últimes hores de viatge d’estiu, a l’aeroport, amb una bona tassa de fumejant cafè amb llet, reflexionava en veu alta sobre el que he après en el meu primer viatge a la Xina.

De sobte, estava sumant aprenentatges quasi sense adonar-me dels passos cap a una visió més realista de la diversitat socioeconòmica i política d’altres indrets del món. Un fet que suposa intentar comprendre i conviure amb aquestes diferències, sense caure en l’error de jutjar-les o banalitzar-les.

Per exemple, recorre alguns països asiàtics, ha suposat un clic en el meu cap.

Viure en un entorn oposat a la meva zona de confort, Barcelona, m’ha ofert moltes oportunitats, entre d’elles, saber més sobre les meves limitacions, posar en joc els trets destacables de la meva personalitat i, quines habilitats em capacitaven en diferents situacions i contextos de més o menys dificultat.

Això es tradueix a un necessari <<exercici d’autoconeixement>>.

Descuidar-se d’un mateix, actua de pèssim motor conductual a l’hora d’afrontar els reptes del dia a dia, especialment, durant l’estada en altres països o en altres Comunitats Autònomes. Per això, aquest exercici de reflexió, apareix pràcticament sol en els viatgers, ja que, sortir de la zona de confort, activa la disposició i el temps per escoltar-se.

Les conclusions personals que s’obtenen després d’un viatge d’oci, que semblen menys importants davant una tassa de cafè a la cafeteria de l’aeroport, haurien de constar en la construcció i presentació del perfil professional.

Veure món, per iniciativa pròpia, pot beneficiar indirectament a les organitzacions, per molts motius. Per exemple, afavorint el clima laboral en el moment de posar joc els valors personals o, també, en el tracte cap a la diversitat de necessitats dels clients o usuaris.

Potser és hora de sortir-se de la norma.

Sincerament, m’he plantejat modificar el contingut del meu Currículum Vitae, buscant espai per explicar les petites visites pel món i, el que m’ha aportat gaudir de l’experiència d’oci. Òbviament, en clau competencial, no com si fos el Diari de Bridget Jones.

Si he d’esperar que els formularis de les candidatures online o les xarxes socials com LinkedIn canviïn després de llegir la meva “esbojarrada” reflexió, em sortiran arrels.

La solució és afegir un apartat en el de format digital, que permet l’autoedició.

De moment, com esborrany, he pensat que l’apartat es dirà <<Experiències meta-personals>>.

El prefix meta implica canvi, implica anar més enllà d’alguna cosa. Just el que busco.

Penseu-hi per un moment: els més menuts, futurs estudiants i treballadors, mentalment, ja tenen feta la motxilla Quechua, amb la intenció de recorre el món, per lliure i, sense por a trobar-se de cara amb altres realitats més crues.

D’aquí a un temps, aquests menuts, seran adults que tindran una visió molt més global del món. Hauran trepitjat indrets que ni sospitem que es pot arribar, a hores d’ara.

Donant l’esquena a l’evidència, a una societat que espera amb ganes recorre món per iniciativa pròpia i amb pocs cèntims a les butxaques, si no ens plantegem un canvi ara, des d’una visió més competencial, més holística de la persona davant l’adquisició de coneixements, ens quedarem amb un retrat limitat de les persones: estudiants i treballadors, exclusivament.

Aina Flores Hidalgo
Llicenciada en pedagogia. Nº de col·legiada 01528
Sexòloga.
Twitter
afhpedagogia@gmail.com
LinkedIn: Aina Flores Hidalgo