Em temo que no anem bé

Els fets ocorreguts a Barcelona el passat dissabte 29 de setembre em fa témer que realment no anem bé, i el temor serà tant subjectiu com vulgueu, però és.

En un escrit anterior demanava congruència als partits, fidelitat als seus compromisos. Avui torno a demanar el mateix, però ara a la Generalitat: que el que diuen i el que practiquen sigui coherent, que vagi en la mateixa línia. Quan JUSAPOL va demanar autorització per a manifestar-se la resposta, em sembla, era evident: NO per mentir en la demanda, NO per apologia de l’odi i la violència, NO per dignitat, NO per... Si volien manifestar-se per motius professionals, com deien, calia que ho fessin on tocava, al Ministerio del Interior que és el responsable del seu sou. Si no hi havia més remei que fer-ho a Barcelona (diuen que ho han fet a diferents ciutats), el lloc idoni era davant de la Delegación del Gobierno. Primer error inadmissible!

Es diu que calia autoritzar-la per evitar que una ordre judicial imposés haver de deixar la Plaça Sant Jaume. I per que no deixar-los Montjuïc, on acostumen a anar espontàniament el membres de la dreta extrema? Ubicar-los a uns cent metres del Palau de la Generalitat és el segon error, pueril i inadmissible!

Si la manifestació de JUSAPOL i la contra manifestació ubicada a la Plaça Sant Jaume estaven separades per una distància tan curta, era de preveure que hi hauria incidents si no s’impermeabilitzava totalment una i altra manifestació: es va fer convenientment? Tercer error!  

Pot el Govern demanar que la gent sortim al carrer per defensar la dignitat d’un govern, d’un poble, d’un projecte i després rebre’ls a cops de porra com van fer els piolins? Que hi va haver un nivell de crispació important? Sí, naturalment, després de mesos d’inocular-la C’s, Vox i altres grups, també els independentistes ens vam crispar. Que els vam donar la fotografia que volien? Pot ser, però és que en tenim tantes de fotografies al ulls, al cap i al cor, que per defensa pròpia, de la pròpia dignitat i de la dignitat de la nació, arriba un moment que cal dir prou, marcar una línia i defensar el què és nostre, de tots nosaltres. Com vam fer l’1 d’octubre. No fer-ho des del govern, quart error!

Va ser llàstima no poder controlar aquest impuls d’autodefensa? Suposo que molts dels convocats per JUPASOL deuen ser cristians de nom, per tant poden entendre el que vaig a dir: recordeu a Jesús fent fora del temple, a cops de cinturó, als mercaders? Era un violent?

Si govern i carrer hem d’anar alhora per tirar endavant un projecte prou complicat, cal que més que les paraules, els fets, siguin coherents, que els partits s’oblidin d’ells mateixos com molts ens vam oblidar de l’edat, de la situació, de les conveniències i vam sortir al carrer a defensar les urnes, o la Plaça Sant Jaume o el que calgui en un futur. Però hi hem de creure perquè els fets ens demostrin que, ràpid o lent, ens apropem a una República real, més enllà de proclamacions que no són altra cosa que paraules.

I anem pel cinquè error. Seria, o serà, voler amagar els altres sota l’estora de les excuses en lloc de fer-hi front i prendre les mesures necessàries per evitar situacions semblants en un futur. Si volem definir el nostre futur individual i social, hem de fer-ho bé.