Gats amb twitter

La progressiva substitució dels media tradicionals, que eren relativament pocs i relativament controlables, pels media digitals que són infinits i absolutament lliures fa que les possibilitats d'expressió de qualsevol idea o opció hagi augmentat d'una manera extraordinària.

La repercussió és absolutament general i global i està canviant el món. Els media tradicionals, com que eren escassos, no podien projectar més que una limitada quantitat d'informació i com que eren controlables no volien projectar més que una determinada categoria d'informació. El resultat era el maquillatge sistemàtic i natural que evitava que la complexitat de fons arribés a la superfície.

Cauen els filtres i aflora la complexitat. El món es fa complicat i els grans navegants d'aigües tranquil·les tenen dificultats per moure's dins les tempestes mediàtiques i socials. Vet aquí el gran problema, en cada cop més àmbits, les tempestes i les dificultats estan superant les capacitats i les eines humanes tradicionals per a gestionar-les. No és la fi del món, simplement la constatació d'un canvi important d'era. 

Dins els partits polítics la complexitat s'expressa de moltes maneres. Hi ha diferències generacionals importants, hi ha diferents nivells de percepció de la realitat i, sobretot, hi ha molta condició humana. Només els partits dogmàtics amb una militància poc exigent poden mantenir l'"ordeno i mando".

Compatibilitzar la complexitat interna amb les estructures orgàniques dels partits sempre ha estat difícil i ara ho és més que mai. Els lideratges tradicionals, jeràrquics per definició, ho tenen fotut per fer valdre la seva opinió en un entorn de comunicació en xarxa on tothom es comunica amb tothom. Els líders són igual de bons que sempre i n'hi ha tants com sempre, el que passa és que abans havien de pasturar remats d'ovelles i ara han de controlar remats de gats amb compte a twitter.