El Ple de Vilanova aprova facilitar l’empadronament de persones sense domicili fix

En aquest Ple de novembre ha destacat, sobretot, l’apartat de mocions que ha tingut una àmplia participació d’entitats i moviments socials. Així doncs, cal destacar la moció contra el decret de menjadors escolars que prepara el Govern de la Generalitat, impulsada per la lluita de la comunitat educativa, i que van presentar la CUP, PSC i Som VNG. En la seva intervenció, el portaveu de la candidatura Enver Aznar va afirmar que "després de tots aquests anys on l'Administració Pública ha abdicat de les seves obligacions, el Departament d'Ensenyament ens presenta un esborrany de decret que, lluny d'assumir les seves responsabilitats envers l'escola pública, supedita el servei de menjador a la viabilitat econòmica i lliurament de facto la gestió dels menjadors escolars en les grans empreses del sector privat, en comptes de promoure el model de gestió de l'espai de migdia universal i gratuït, amb personal assumit pel mateix Departament, evitant en gran mesura la segregació escolar i també la precarització laboral de totes les monitores de menjador”.

Així doncs, va denunciar que “aquestes empreses, que en algunes comarques i en algunes ciutats ja gestionen els menjadors, han vist un gran nínxol de negoci en l’alimentació de les nostres filles, un negoci que pot significar més de 400 milions d’euros per curs”. Des de SOM VNG, va apuntar Enver Aznar, “estem radicalment en contra d’aquest Decret de menjadors i demanem que es faci un replantejament total de la manera de gestionar aquest espai educatiu tan important”.

Un altre punt a destacar va ser la moció sobre l’empadronament per a persones sense domicili fix, que va presentar Som VNG davant una problemàtica que lluny de solucionar-se continua sent una realitat en la nostra ciutat. Tot i els intents del Govern per amagar el debat o reduir-ho a situacions particulars, finalment es va aprovar la moció. Amb aquest acord el Ple es compromet a donar solució a la dilatació de l’obtenció del padró i sobretot en la obtenció del padró a aquelles persones sense sostre. En la moció es demana la creació d’una Comissió Informativa Especial que s’analitzi el protocol actual i se’n faci un de nou, on s’hi contemplin totes les situacions possibles que viu la ciutadania. A més, es demana que en aquesta revisió hi participin les entitats que actualment acompanyen i coneixen la realitat de les seves veïnes. També s’ha aprovat que el procés d'empadronament no s’allargui més enllà d’un mes. A més, també s’ha aprovat un acord pel qual s’ha de modificar el formulari de l’empadronament per a que en el mateix s’hi contemplin totes les casuístiques, fent que així el tràmit sigui més senzill.

La importància de l'empadronament rau en què permet assolir la condició política de ciutadana o ciutadà de Catalunya i amb això, accedir a drets bàsics com la sanitat, l’educació o l’assistència social. Així mateix, va afirmar la regidora Deborah Zimmerman,  “el padró no ha de ser una eina per regular la sobreocupació o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme, que per això ja hi ha la llei del dret a l'habitatge”. De la mateixa manera, la regidora va denunciar que “el protocol d'empadronament que s'aplica a la nostra ciutat contravé les instruccions estatals sobre gestió del padró municipal i el Reglament Europeu de Protecció de Dades, a més d'atribuir-se competències que no són pròpies de les administracions locals, com jutjar qüestions de propietat”. L'excessiva burocratització del tràmit, va explicar Zimmerman, “retarda de forma injustificada aquest procés administratiu”. Això, sumat a la manca de coneixement dels seus propis drets per part de les persones sol·licitants, “acaba per dissuadir-les de continuar, per tant la seva situació de vulnerabilitat, s'agreuja sistemàticament i es perllonga infinitament”.

Un altre fet destacable va ser l’aprovació de la moció presentada per Som VNG reprovar al rei Felip VI. En aquesta, a banda de reprovar al monarca per la seva implicació en la justificació de la repressió de l’1 d’octubre, s’apostava per un referèndum en el que la ciutadania pugui escollir el model d’Estat i per abolir la monarquia. En la defensa de la moció, el portaveu de la candidatura Enver Aznar va afirmar que amb l’abdicació del rei Joan Carles I i la coronació de Felip VI es buscava rentar la cara a una monarquia que era la màxima expressió de la corrupció, posant al capdavant una figura “preparada” i “jove”. Tot i això, va prosseguir, “aquesta imatge ha caigut pel pes dels fets, i s’ha reformulat per la d’un rei que no té por a la mà dura per defensar un ordre constitucional que planteja múltiples dubtes de legitimitat en el seu origen, per la por del soroll de sabres en la seva gestació, en el seu exercici, perquè al no convèncer necessita d’una repressió ferotge per a que es compleixi, i en la seva fi, perquè a l’hora de la veritat només serveix per defensar els interessos de les elits front a les necessitats de la majoria social”.

Per una altra banda, Enver Aznar va afirmar que “la mateixa monarquia en el seu origen i naturalesa ja planteja qüestionaments que tenen a veure amb la simple racionalitat”. No és gens racional “que el cap d’Estat d’una democràcia no sigui escollit democràticament, sinó que sigui escollit per fecundació, contravenint la mateixa constitució en quant a la igualtat de condicions de la ciutadania”. Finalment, el regidor va exposar que “és la tasca de totes les forces que es reclamen republicanes visibilitzar, ara que el CIS no pregunta sobre la monarquia, el grau de rebuig cap a la monarquia”, de la mateixa manera que “les mocions que es presentaran en molts ajuntaments, tot i que no deixen de ser simbòliques, serà una demostració que el republicanisme guanya terreny”. Finalment cal destacar el vot contrari d’un partit, com el PSC, que es diu “republicà i d’esquerres”.