Cultura popular

Resposta al comunicat dels Diables de l’Arboç

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Fa uns dies els diables de l’Arboç van treure un comunicat reivindicant la seva manera d’organitzar-se i justificant la no participació de les dones al seu ball mitjançant un seguit d’arguments que ens agradaria comentar.

En primer lloc, volem deixar clar que no cal tenir la creença que hi ha “un sexe per sobre de l’altre” per ser masclista. En el sistema patriarcal en el que vivim, si no es fa una praxis feminista en qualsevol àmbit de la nostra vida, és a dir, si no s’intenta canviar les coses per a potenciar la igualtat, s’és masclista. Recordem que ser còmplice d’aquestes accions també és donar suport a aquest sistema opressor. Hi ha molta feina a fer!

Partint d’aquesta premissa, la tradició és masclista i la cultura popular és masclista, incloent qualsevol pràctica, ja sigui folklòrica o no. Que “El Ball de Diables de l’Arboç i de Sant Quintí siguin les úniques colles de balls de diables que no hagin estat recuperades” ens deixa entendre que des de fa més de cent anys no hi ha hagut cap intent de modernitat ni de progrés dins el ball, cosa que lamentem profundament quan es tracta de maneres de fer que repercuteixen a una sèrie de persones (no coses). Encara que sota el paraigües d’aquest argument de la tradició, això vulgui dir ser considerat “una peça de museu viva, referent i reconeguda per la Generalitat de Catalunya”, que per nosaltres no té cap mena d’importància ni valor si les dones, pel fet de ser dones, no podem participar-hi.

Volem deixar clar un altre cop que la tradició no justifica de cap manera la discriminació del 51% de la població en ple segle XXI. Aquesta aconsegueix posar aquesta qüestió al mateix nivell que “altres aspectes” (tal i com es deia al comunicat), com poden ser la vestimenta o altres elements característics del ball.

Entenem que la colla del ball de diables “tingui una estètica marcada per un imaginari del diable i del gènere masculí”, però més enllà de l’imaginari, cal que les persones que el representin siguin homes? És tan important qui hi hagi sota la capa?

Hi ha moltes entitats on el sexe és una característica, com pot ser un cor de noies pels diferents timbres a l’hora de cantar, però no és el cas del ball de diables, on no es necessita cap característica pròpia del sexe masculí encara que l’imaginari de l’estètica així ho digui.

Pel que fa als balls només de noies, que veiem que és un argument en boca de tothom, és necessari analitzar que tots ells són posteriors: tots els balls on les integrants acostumen a ser dones van sorgir com a alternatives de participació als balls existents protagonitzats únicament i exclusiva per homes.

A partir d’aquí, tornem a l’imaginari: les panderetes representen dones, els vestits estan relacionats amb una “estètica femenina”, però estem a favor de que qualsevol home que li vingui de gust posar-se una faldilla i tocar la pandereta pugui fer-ho.

Que les institucions entenguin el nostre punt de vista, la nostra lluita i s’hi adhereixin no són “accions mediàtiques, populistes ni oportunistes”, sinó que són un clar reflex del reconeixement del masclisme imperant en aquestes situacions. Per sort, comptem amb una Candidatura d’Unitat Popular que és una organització política sorgida dels moviments socials, feminista i anticapitalista, i que té representació política en molts Ajuntaments del nostre territori amb l’objectiu de donar veu, entre altres coses, a qualsevol forma de discriminació i d’injustícia social d’una manera radical, és a dir, anant a l’arrel del problema i escoltant els moviments socials del mateix territori, que per això existeixen.

Celebrem, tal i com es diu al comunicat, que el debat estigui viu, tot i que lamentem que un ball que discrimina la meitat de la població i que decideix a dit qui pot formar part del ball, es posi l’etiqueta de democràtica.

Ens dol pensar que des del ball no es vulguin integrar altres maneres de fer més enllà que els punts de vista propis des de fa anys; començant pel no-diàleg directe a l’inici de la campanya. Aquest diàleg “plàcid, serè, reflexiu i fonamentat” només pot existir quan les diverses parts s’hi impliquen, cosa que, a diferència de Sant Quintí, no va passar.

Nosaltres no imposem, nosaltres analitzem, denunciem i creem discurs a través del que veiem i dels nostres ideals, és a dir, fem política. La imatge de l’entitat porta temps malmesa perquè fa anys que la gent es pensa que el Ball de Diables de l’Arboç discrimina per raó de gènere.

Tal i com diuen, “una societat feminista i no patriarcal, que és la que tots desitgem, demana una aposta per la solució negociada dels conflictes”. Nosaltres vam intentar dialogar, malgrat l’oprimit no acostumi a negociar amb l’opressor. Per tant, davant la manca de resposta al nostre correu, decidim seguir amb la campanya de denúncia per tal d’escampar una realitat discriminatòria i per intentar que la gent es posicioni davant d’aquest fet.

Estem parlant “d’una qüestió tan seriosa com el masclisme”, i no, no callarem davant accions que alguns consideren normals però que per a nosaltres són obsoletes i masclistes. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local