-
Cartes a la direcció
-
Xavier Massip
- Sitges
- 18-11-2018 21:00
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El panorama està força enrevessat. Amb en Miquel Forns, que sens dubte serà recordat durant uns quants anys, fora de joc, la batalla campal per la batllia està assegurada.
Les esquerres no s'entenen entre elles, però és que les dretes tampoc, i els dos partits municipalistes entraran en joc al final de la partida per fer o desfer pactes i aliances entre uns i altres.
El que segurament busca una bona part de la ciutadania sitgetana és un batlle o batllessa de perfil eminentment social i de caràcter equitatiu.
La teoria de la de l'equitat es centra en determinar si la distribució de les contribucions i les rendes és justa per a l'individu respecte dels altres components de la societat.
Per exemple, resulta injust que els que s'enduguin els beneficis i maneguin les cireres siguin sempre els mateixos i que aquests en un clar exercici de perversió del sistema intentin i sovint aconsegueixin dominar el poder del que emanen les lleis.
L'equitat es mesura comparant la proporció de contribucions (o costos) i beneficis (o recompenses) que rep el ciutadà.
Un exemple d'això és el que està passant amb el tancament provisional de l'aparcament de Can Robert, és tot el contrari de l'equitat i en bona part de la incapacitat de gestionar equitativament un problema que afecta a gran part de la població.
El ciutadà contribueix però la recompensa en forma de bé just i equitatiu no existeix.
En qualsevol cas, un ciutadà vol que les seves contribucions siguin "premiades", i recompensades amb bens públics justos i coherents amb l'entorn en el que es desenvolupa la seva vida en societat.
Els ciutadans esperen un retorn just i equitatiu respecte les seves contribucions, un concepte conegut com a la "norma d'equitat".
I quan aquesta no es compleix el ciutadà ho expressa amb malestar que en una societat democràtica es trasllada amb el vot de càstig als polítics de torn.
I els polítics de torn, i del nostre entorn, aquests darrers anys han rebut de valent. Sigui per una cosa o una altra ningú pot acontentar a tothom, però sí que els pot fer emprenyar a tots.
I en aquestes sembla que estem. Com diu un lema molt actual "el futur és nostre". Ara caldrà demostrar-ho.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
