L’Ajuntament de l’Arboç vol prorrogar per 8 anys el contracte de subministrament d’aigua

L’Ajuntament de l’Arboç presenta al proper ple ordinari l’aprovació de la pròrroga per 8 anys del contracte de concessió de la gestió del servei municipal d’aigua potable a domicili. Aquesta pròrroga es fa 1 any i mig abans del 17 de maig de 2020, la data de finalització del contracte actualment vigent amb Sorea, amb l’argument que l’empresa farà una inversió de 340.000 euros durant els 8 anys de contracte.

La CUP de l’Arboç considera antidemocràtic aprovar aquesta pròrroga just abans de les eleccions, atès que hipoteca el model de gestió de l’aigua per 8 anys més, sense esperar que s’esgoti l’actual concessió. La formació anuncia que proposarà al ple l’ajornament de la pròrroga fins a la finalització de l’actual contracte. La proposta de la CUP consensuada amb la plataforma Aigua és Vida, és que un cop finalitzat el contracte es puguin allargar 2 anys més, per tal de poder obrir un debat públic transparent, fent els estudis tècnics que ara s’han obviat amb l’objectiu de valorar quin model de gestió és socialment i econòmicament desitjable per al municipi. A més a més, denuncia que l’Ajuntament els va comunicar la intenció de prorrogar el servei en una reunió el 30 d'octubre, on no se’ls va facilitar cap més informació que l’explicació dels tècnics de Sorea i que encara està a l’espera de rebre la informació sol·licitada. 

La formació cupaire es mostra d’entrada favorable a la gestió pública de l’aigua. Cal tenir en compte que el model privat implica, segons les auditories i els estudis de referència, un encariment del servei per a la ciutadania i, sovint, una sèrie d’irregularitats i manca d’informació que escapen al control democràtic dels ajuntaments. Segons dades comparades de diversos municipis obtingudes de l’Observatori del preu de l’aigua a Catalunya, una eina de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la tarifa dels municipis amb gestió privada és un 25% més cara (de mitjana) que la dels de gestió pública. Aquesta tesi també és defensada pel Tribunal de Comptes espanyol en un informe el 2011 en que assegura que, en municipis entre 1.000 i 5.000 habitants, el cost per habitant del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable implica un increment del 33% respecte el cost que té amb gestió pública.

Moviment de remunicipalització de l’aigua a Catalunya i al món

La remunicipalització de l’aigua a Catalunya és un moviment iniciat el 2010 que no ha deixat de guanyar força. Primer gràcies a la pressió ciutadana, articulada sobretot a través de la plataforma Aigua és Vida, i després pel compromís amb la gestió pública del recurs que van adoptar primer les formacions d’esquerres —bàsicament la CUP i l’actual espai dels comuns—, que posteriorment ha arrossegat la pràctica totalitat de l’arc polític, fins al punt que el PSC lidera la remunicipalització del servei a Terrassa i el PDeCAT l’ha promès a Girona, una cosa impensable el 2013, quan la mateixa formació va firmar una pròrroga de set anys de la concessió. Un dels mites que també ha caigut és que el canvi de la gestió privada a la pública implica un encariment de les tarifes. L’Ajuntament de Terrassa, per exemple, ja ha anunciat que mantindrà el preu que hi ha actualment.

París, Berlín, Grenoble, Montpeller, Budapest, Nàpols, Atlanta, Buenos Aires, Jakarta. Totes aquestes ciutats han remunicipalitzat el servei de l’aigua els últims anys. En la darrera dècada, són més de 200 les grans urbs que ho han fet, cosa que mostra fins a quin punt es tracta d’una tendència global. París va recuperar la gestió directa el 2010, quan abans la tenia repartida entre tres companyies privades.

Altres serveis externalitzats

La CUP de l’Arboç considera que l’Ajuntament de l’Arboç ha entrat en una deriva d’externalització de serveis del consistori al llarg d’aquesta legislatura, com són l’Escola de Música Municipal, el servei de brigada municipal, el servei de neteja d’edificis o la gestió de la Residència Sant Antoni Abat. Amb aquesta dinàmica l’ajuntament té cada cop menys capacitat política en mans públiques, fent que per, una banda, gran part dels serveis que presta estiguin en mans d’empreses privades i dels seus interessos, i per l’altra, aprimant cada cop més l’administració i la capacitat tècnica de l’ajuntament de fer seguiment d’aquests contractes, en detriment de la qualitat del serveis que reben els ciutadans de l’Arboç.