ERC I PDCAT fan servir el govern com a plataforma electoral

Fa tot just 200 dies que es va conformar un nou govern de la ciutat integrat per ERC i PDCAT els regidors i regidores del qual van avançar que s’aliaven per reforçar projectes de ciutat sense obstaculitzar-ne cap i implementar polítiques per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat plenament republicana. Cal recordar que després de l’expulsió del PSC per part del PDCAT la primavera passada, des de la CUP vam moure peça per conformar un govern republicà que integrés convergents, republicans a més de Som VNG per confrontar l’embat repressiu des del municipalisme. Al temps que el PDCAT s’enrocava davant d’una proposta de mínims de la CUP, la formació de Neus Lloveras tancava amb ERC un pacte bipartit.

Han passat sis mesos i la CUP (i també Som VNG) continua fora del Consorci Eixample Nord, l’únic organisme municipal que avui en dia únicament admet representació dels grups municipals en funció de la seva opinió sobre la política urbanística de la ciutat. Tres anys després que les dues formacions fossin expulsades del consorci cap grup en el govern de la ciutat no ha donat un pas ferm per restablir la representació dels grups polítics.

Mig any després d’assumir el cartipàs, el nou govern tampoc no ha posat fil a l’agulla per desembossar la pròrroga forçada del contracte de gestió de residus sòlids, un contracte que cobreix una sisena part del pressupost municipal i que va ser posposat pel govern sociovergent a l’espera de les eleccions municipals, una maniobra més que dubtosa en termes legals.

De la mateixa manera, el pas del temps tampoc no ha propiciat que el nou govern acompleixi els acords del ple en relació a la contractació d’energia verda en un context en què la multinacional Endesa deixa sense llum bona part dels carrers del centre i provoca que algunes famílies en situació de vulnerabilitat arrisquin la seva integritat provant de connectar-se a una xarxa elèctrica del tot malmesa. Amb la vigència de la Llei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica, que estableix la prohibició de tallar els subministrament per impagament sense prèvia consulta a serveis socials, ningú no s’hauria d’arriscar a punxar la llum de manera manual.

Tant ERC com el PDCAT van aprovar la passada primavera la liberalització dels horaris comercials, afavorint l’obertura de grans superfícies els dies festius i posant en risc la viabilitat del comerç local. La liberalització horària esdevingué el pòrtic de la futura construcció d’un parc comercial que suposarà un roc a la sabata de la cohesió urbana i una contradicció flagrant en termes de mobilitat i de sostenibilitat en l’ús del vehicle privat i el consum de carburant.

I si tot això fos poc, sis mesos abans de les eleccions municipals, el govern del PDCAT i d’ERC s’ha apressat anunciant la licitació conjunta de dos grans equipaments, l’espai polivalent juvenil i la nova prefectura de la policia local: el major projecte d’obra pública de la darrera dècada a pagar en els propers vint anys. No dubtem de la necessitat dels dos equipaments; especialment destacat és el cas de l’espai juvenil, un dèficit històric  treballat entre el govern i la coordinadora d’entitats que s’adequa força a les necessitats de la ciutat i s’allunya de la primera versió que el govern tripartit socialista va posar sobre la taula en temps de vaques grasses.

En aquest sentit, discrepem d’alguns aspectes que no són pas minúsculs: que tot just abans d’unes eleccions i coincidint amb el final d’un mandat sigui el moment oportú per licitar amb presses dues grans obres i que hagin d’anar per força juntes en un mateix contracte.

Lamentem igualment les formes; que el govern ens hagi ofert quatre pinzellades de l’avantprojecte abans d’aprovar-lo en Junta de Govern sense una fiscalització detallada dels partits de l’oposició i l’hagi presentat a cuita-corrents davant la premsa sense facilitar-nos una documentació complementària essencial i preceptiva, com és l’estudi de viabilitat econòmica dels dos equipaments. Igualment, no n’estem del tot convençuts que la ubicació de la futura de la comissaria als afores de la ciutat sigui la millor de les idees, en el sentit d’atendre la ciutadania amb un criteri de proximitat. També ens fa ésser reticents el fet que es pretengui construir l’equipament en les immediacions de la Masia d’en Dimas, terreny inclòs al pla urbanístic de l’Ortoll, obrint la porta de l’edificació i cimentació de la zona boscosa en contra de les nombroses veus que reivindiquen la seva preservació i la seva conversió en un gran parc urbà amb usos ciutadans.

Finalment, també volem ressaltar que des dels primers dies d’octubre el govern té una sèrie de compromisos urgents a la ciutat vinculats a les conclusions de la comissió d’investigació del PIINA, aprovades unànimement pel ple per tal de recuperar la pacificació del trànsit al nucli antic de manera urgent o evitar el trànsit de pas i l’estacionament indegut a la mateixa zona. Encara s’han d’aplicar els criteris propis d’una àrea pacificada al centre de la ciutat i no ha estat fins fa pocs dies que s’ha encarregat amb urgència un peritatge extern. Quant a la pacificació de la via pública, tampoc no volem oblidar la gestió nefasta i els gestos vacil·lants a propòsit de l’illa de vianants del carrer Llibertat durant el passat estiu. Per altra banda, denunciem la ocultació, durant mes de tres mesos, dels resultats de l’estudi de la qualitat de l’aire de la indústria Componentes Vilanova i la feblesa davant la Direcció General de Qualitat Ambiental per exigir més rigor davant d’un problema greu de contaminació de l’aire pels alts índexs de benzè detectats.

De bon inici s’argumentava que la ciutat no podia permetre’s el luxe de restar paralitzada. La realitat, però, és força més crua: sis mesos després de la renovació del govern, creiem que l’aposta convergent i republicana navega entre la continuïtat i l’estancament.